Euskara interneten

13/03/2015 Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada [Korrika]: Euskara interneten: sarea sortzeko hamaika aukera. Azkue Fundazioko Amaia Ocerinen eskutik. Gratuït / Doan

Azkue Fundazioak berrikuntzaren bidetik joko du eta horretarako, teknologia berriak erabili eta landuko ditu. Benetako 2.0 jarrera batekin sortu da: guztiz irekita ideiak eta egitasmoak jasotzeko eta partehartzea bultzatzeko. Fundazioaren inguruan elkarlanerako lan-sare zabal bat osatzea du helburutzat.Landuko dituen egitasmo eta produktuak euskaldun guztien mesederako izango diren arren, batik bat gazteak ditu jomugan.

Azkue Fundazioaren helburuetariko bat euskara sarean jostea da, zabaltzea, sustatzea. Hori dela eta beharrezkoa ikusten dugu helburu hori lortzeko sare sozialak erabiltzea, gure publiko objektibora, hain zuzen, gazteengana heltzeko eta beraiekin kontaktuan egoteko.

Alex Txikon

AJORNAT FINS AL GENER 20/09/2013 Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. EH A LA MUNTANYA: Alex Txikon. Xerrada-diaporama. GRATUÏT

Reforma Wert i llengües minoritzades

21/03/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada [Korrika]. La reforma Wert i les llengües minoritzades. Gratuït

L’anomenada Reforma Wert ha aixecat molta polèmica, sobretot a territoris com els Països Catalans, Galiza i Euskal Herria. A aquesta taula rodona podrem conèixer la situació llingüíistica i educativa actual de tots tres països, i sobre tot, podrem conèixer com pot afectar a l’euskara, al gallec i al català i als seus respectius models educatius la Llei Wert. Ho farem amb la presència de Millán González (membre de l’Asemblea Cultural Galega de Barcelona), Josep Lluís del Alcázar Fabregat (membre de Lluita Internacionalista i professorat a l’ensenyament públic), i Paul Bilbao (secretari general de Kontseilua-Consell d’Organismes Socials de l’Euskara).

Setmana de la dona-Emakumearen astea

A l’Euskal Etxea de Barcelona no celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora, en celebrem una setmana sencera! I per això al llarg d’aquesta setmana trobareu tot un seguit d’activitats relacionades amb la dona. No ens limitem a un acte, farem una xerrada, un concert i una ruta per Barcelona. La Setmana de la Dona-Emakumearen Astea és oberta a tothom i de ben segur que no us en voldreu perdre cap activitat!

El tret de sortida serà dijous amb la xerrada Matriarcat basc: mite o realitat a càrrec de Teresa del Valle, catedràtica i directora del departament d’Antropologia Social de l’UPV-EHU.

L’endemà, divendres, us animem a fer una ruta per a conèixer les dones revolucionàries. Una oportunitat única per conèixer el paper de la dona al barri de Gràcia, de dones que van lluitar i els seus noms, en general, són forçá desconeguts tot i ser protagonistes de la història.

Dissabte serà el torn de la música, amb el vermut musicat amb els tangos de Bajo un Farol i, al vespre, Arrutiko Intxaurrak, un concert gratuït del cicle El Rebost.

Llengües minoritzades i tecnologia

14/03/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada [Korrika] Les llengües minoritzades i les noves tecnologies. A càrrec de Vicent Partal (Vilaweb) i Lander Arbelaitz (Argia). Gratuït.

Matriarcat basc

07/03/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada [Emakumearen astea-Setmana de la dona]: Matriarcat basc. Mite o realitat? A càrrec de Teresa del Valle, catedràtica i directora del departament d’Antropologia Social de l’UPV-EHU. Gratuït

Ez dugu nahi

24/01/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada “Les veus de la insubmissió a Euskal Herria” [Ez Ahaztu-No Oblidem]. A càrrec d’Edurne Elizondo, autora del llibre “Ez dugu nahi. Intsumisioaren ahotsak Euskal Herrian”. Gratuït

Al llarg de la dècada de 1990 milers de joves bascos van dir un no rotund a l’exèrcit espanyol i francès. Aquesta negativa radical, a més de marcar de dalt a baix una generació, va quallar en la societat basca, ja que aquell moviment que va ser capaç de posar fi al servei militar no es va limitar a influir en els joves que van ser cridats a files, sinó que va tenir la força d’unir en lluita a un grup de persones molt divers. Van ser diferents les raons que van portar a la ciutadania a ajuntar-se a aquest grup tan plural: l’antimilitarisme, el patriotisme, el pacifisme… Aquest llibre ha volgut reunir totes aquestes veus i perspectives de la insubmissió, perquè el lector tregui les seves pròpies conclusions, doncs aquest serà, segons els protagonistes, l’exercici necessari per fer front a les lluites actuals i esdevenidores.

Marcelo Usabiaga

17/01/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada-projecció de “Marcelo Usabiaga. Una vida de compromís i lluita” [Ez Ahaztu-No Oblidem]. Xerrada a càrrec de Miguel Usabiaga i Marcelo Usabiaga. Gratuït

“La joven guardia. Marcelo Usabiaga. Una vida de compromiso i lucha”, escrit per Miguel Usabiaga, explica la vida d’un jove d’aquella generació que va accedir al compromís polític i social en els inicis republicans i ja no ho va deixar mai. Arrenca en un tren, en el qual el protagonista, de 17 anys, condueix a un grup de fugitius després de la derrota de la revolució asturiana de 1934. Intenta passar-los a França, i això li costa la seva primera presó. Transita per tota la vida de la II República, segueix en la guerra civil, el maqui, la guerrilla amb la qual el nostre protagonista torna a Espanya, i acaba després de vint-i-un anys de tancament i vida a les presons franquistes. L’obra constitueix el mirall d’una vida concreta, però també el de tota una generació que va lliurar el millor de si sense demanar gens a canvi. Per al personatge, Marcelo, valdria allò de: “la seva vida és una novel•la”. Aquesta novel•la és la que s’ha escrit, sense que es perdés en el relat gens de la seva permanent acció, moviment, risc, lliurament. Tantes peripècies, vicissituds, aventures, situacions límit, com les d’un heroi imaginari; i a més reals, incardinades en la moderna Història del nostre país, explicant-la.

Miguel Usabiaga, l’autor del llibre, va néixer a Sant Sebastià el 10 d’abril de 1961. Després de cursar estudis d’arquitectura a Barcelona va tornar a la seva ciutat natal per obrir l’estudi professional on realitza el seu treball d’arquitecte. Aquesta és la seva tercera obra publicada, després de la premiada novel•la “El Cas Martana” i un conjunt de relats editats pel Fòrum de la Memòria Històrica de Còrdova.

Operació Garzón

10/01/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Projecció del documental “Operació Garzón” i xerrada posaterior [Ez Ahaztu-No Oblidem]. Amb la presència de Isabel-Clara Simó i els autors del documental. Gratuït

Al 2012, coincidint amb el vintè aniversari de l’Operació Garzón als Països Catalans, Llibertat.cat, amb el suport d’entitats i associacions com Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària, va posar en marxa el documental Operació Garzón contra l’independentisme català per abordar la persecució de l’independentisme del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics.

Des de Llibertat.cat “creiem que enmig de tota la febre d’aniversari que patirem, cal ser rigorosos i recordar la cara més oculta dels Jocs, com va ser l’Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l’independentisme català”. Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l’autodissolució de la IV assemblea de l’organització armada.

El jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d’inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge però, va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver partit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l’estat del detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l’Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, però, no s’han assegut mai, de moment, al banc dels acusats.

Recta final EH SONA 12 azken txanpa

Han estat tretze concerts fantàstics amb estils per a tots els gustos. L’EH Sona 2012 ha fet un pas de gegant i aquesta és la trajectòria que seguirà a partir d’ara. Però encara no és l’hora de posar el punt final. Encara queden dos concerts que no podeu deixar escapar. Un, el de tancament del festival amb DJ Makala, i l’altre, el que prepara una festa grossa, el dels veterans Soziedad Alkoholika.

Segur que voldrieu tenir més dies per poder anar a més concerts i que l’EH SONA no s’acabés mai. Això no us ho podem concedir però si que us podem oferir gaudor encara de dos concerts d’aquells imprescindibles.

D’una banda, SOZIEDAD ALKOHOLIKA, el Grup de Gasteiz amb més de 20 anys fent vibrar els escenaris de tot el món i amb una desena de discos publicats. Un concert pels amants del metall, del trash, del punk… de la bona música!

De l’altra, el final de festa amb una cirereta que us deixarà amb ganes de més: DJ Makala! Música eclèctica amb sons que garanteixen el ball i amb l’experiència del Happy Sound d’un dj que recorre sales de tota Europa. I a més, no et costarà ni un euro!

I, si a més, d’escoltar música, en vols aprendre, no et perdis la xerrada sobre rock radical basc de dijous a càrrec d’Aritza Saenz del Castillo Velasco.

I ves carregant les piles que al desembre et proposarem un hivern carregat d’energia i activitats!

Següent Pàgina »