EH, i ara què? (IV)

27/09/2012 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Taula rodona: Euskal Herria, i ara què? Sobre la territorialitat. Amb la participació de representants de la societat basca. Gratuït.

Hi participaran:
- Xabier Barandiaran (PNB)
- Joxe Abaurrea (Esquerra Abertzale)
- Jose Luis Uriz (exparlamentari al Parlament de Navarra, exregidor de Villava-Atarrabia pel PSN-PSOE, i exmembre del Comitè Federal del PSOE)
Modera: Toni Strubell

Euskal Herria, eta orain zer (lurraldetasuna)
- Xabier Barandiaran (EAJ)
- Joxe Abaurrea (Ezker Abertzalea)
- Jose Luis Uriz (PSN-ren kide ohia)
Moderatzaile: Toni Strubell

L’Euskal Etxea als mitjans

El cicle de política de l’Euskal Etxea de Barcelona EH, i ara què? tot just acaba de començar, però la primera taula rodona ja ha estat tot un èxit. Bon exemple n’és el ressò que se n’han fet els mitjans de comunicació.

Si no vau poder assistir a la taula rodona entre Pernando Barrena (Esquerra Abertzale) i Joseba Egibar (PNB), aquí podeu veure un resum de com va anar a través d’alguns mitjans o, si hi vau ser, comprovar si els mass media van treure els mateixos titulars i conclusions que vosaltres!

Berria: https://paperekoa.berria.info/harian/2012-09-07/010/003/euskal_herriaz_euskal_etxean.htm

Nació Digital: https://www.naciodigital.cat/noticia/46441/egibar/euskadi/sortira/crisi/perque/concert

Naiz: https://www.naiz.info/eu/actualidad/noticia/20120906/egibar-cree-que-recibiran-una-oferta-clara-del-pse-para-formar-gobierno

Europa Press: https://www.europapress.es/nacional/noticia-pnv-pronostica-recibira-oferta-clara-pse-afirma-quiere-gobernar-solo-20120906221622.html

Diario Vasco: https://www.diariovasco.com/v/20120907/politica/egibar-preve-oferta-pacto-20120907.html

8tv: https://t.co/0F7m4NJO (min 14:24)

BTV: https://t.co/n83djLIJ (min 22:30)

EH, i ara què? (II)

12/09/2012 Dimecres, 20h a l’Euskal Etxea. Taula rodona: Euskal Herria, i ara què? Amb els perdiodistes Gorka Landaburu i Martxelo Otamendi. Gratuït

El cicle de taules rodones sobre Euskal Herria continua el 12 de setembre amb la presència de dos periodistes: Gorka Landaburu (videpresident-editor de Cambio 16) i Martxelo Otamendi (director de Berria). Modera el debat: Vicent Partal (VilaWeb)

Gorka Landaburu: periodista d’una gran trajectòria en mitjans de comunicació francesos, com Radio France, i espanyols, on ha estat corresponsal de Canal Sur al País Basc i col·laborador radiofònic de Luis del Olmo en Las mañanas d’Onda Cero. També ha estat director del setmanari Cambio 16 i d’Aldaketa Amasei (Cambio 16 en basc). També és vicepresident del consell editor de Cambio16 i director de l’agència d’informació Espai d’Informació General. És contertulià en espais de televisió, com 59 segons a TVE. L’any 2001 va patir un atemptat que li va causar greus ferides en el rostre i l’abdomen i l’amputació de diverses falanges dels dits de la mà.

Martxelo Otamendi és un periodista guipuscoà. Va ser director del diari Euskaldunon Egunkaria, des de que va sorgir al 1993 fins que el van tancar el 2003. Actualment dirigeix el diari Berria. Desprès del tancament del diari Euskaldunon Egunkaria i posterior detenció va ser torturat per la Guàrdia Civil.

Mahai-ingurua Gorka Landaburu (Cambio 16eko editorea) eta Martxelo Otamendi (Berriako zuzendaria) kazetarien eskutik.

Moderatzaile: Vicent Partal (VilaWeb)

Gorka Landaburu, frantziar eta espainiar komunikabide ugaritan aritutako kazetaria da, Radio France, Canal Sur eta Onda Cero modukoak (azken honetan Luis del Olmorekin). Cambio 16 eta Aldaketa 16 astekarien zuzendaria ere izan da. Era berean Cambio 16 eta Agencia de Información General-eko edizio kontseiluko lehendakariordea ere bada. Telebistako tertulia askotan parte hartzen du, hala nola EITBn edota TVEko “59 segundos” saioan.

Martxelo Otamendi kazetari gipuzkoarra da. “Euskaldunon Egunkaria” kazetaren zuzendaria izan zen, ia haren sorreratik, 1993ko ekainaren 9tik, bortxazko itxiera arte, 2003ko otsailaren 20an. Gaur egun “Berria” egunkaria zuzentzen du. “Euskaldunon Egunkaria” kazetaren itxiera eta atxiloketa medio, tortura sofritu zuen Guardia Zibilaren eskutik.

EH, i ara què? (I)

06/09/2012 Dijous, a les 20h a l’Euskal Etxea. Taula rodona: Euskal Herria, i ara què? Gratuït.

Amb la presència de representants de les forces polítiques basques.

- Joseba Egibar (PNB)
- Pernando Barrena (Esquerra Abertzale)

Euskal Herriko eragile politiko ezberdinen ordezkarien presentziarekin.

Literaldia’12

Utopia basca i escriptura

04/05/2012 Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Taula rodona: Utopia basca i escriptura. Amb Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe (moderació a càrrec de Mari Jose Olaziregi | Gratuït [cas]

Les escriptores Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe tractaran diferents aspectes del procés creatiu: des de les influències que reconeixen en els seus treballs fins als temes que han escollit o que s’han vist obligades a tractar, passant per la importància d’escriure en basc i de ser dona.

Mariasun Landa va néixer a Errenteria, País Basc, el 1949. És Llicenciada en Filosofia a París el 1973 i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. El 2003 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Krokodiloa ohe azpian (Un cocodril sota el llit), il·lustrat per Arnal Ballester.

Arantxa Urretabizkaia (Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa, 1947). Sempre ha estat molt lligada a ambients culturals: grup Argia, editorial LUR, etc. Amb la novel·la Zergatik Pampox? (1979) es va convertir en una de les primeres figures de la narrativa basca de la postguerra. Ha treballat també per a premsa, ràdio i televisió. És acadèmica de la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).

Miren Agur Meabe va néixer a Lekeitio, Biscaia, el 1962. Es va diplomar en Magisteri, en l’especialitat de Ciències Socials. També és llicenciada en Filologia Basca. Des de 1990 es dedica a la direcció i gestió editorial dins del grup Giltza-edebé. La seva obra més ambiciosa és el poemari Azalaren kodea (Susa, 2000; El codi de la pell, Bassarai, 2002). Va rebre el premi de la Crítica el 2001. Un any després, l’autora rebia el premi Euskadi en la modalitat de literatura infantil i juvenil per Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001; La casa del penya-segat, Edebé, 2004).

Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaiaeta Miren Agur Meabe euskal idazleak, Mari Jose Olaziregi Etxepare Euskal Institutuko euskararen sustapen eta hedapenerako zuzendariak aurkeztuta sorkuntza-lanari buruz arituko dira: idazketan jasotako eraginez, aukeratutako edo halabeharrez jorratutako gaietaz, euskaraz idazteak eta emakume izateak izan duen garrantziaz…

Mariasun Landa Etxebeste (Errenteria, Gipuzkoa, 1949) Filosofia ikasketak egin zituen Parisen eta Filosofia eta Letra ikasketak Valentziako Unibertsitatean. 2003ko Haur eta Gazte Literaturako Sari Nazionala, Krokodiloa ohe azpian ipuinagatik.

Arantxa Urretabizkaia (Donostia, Gipuzkoa, 1947). Eleberrigintzan jardun izan du batik bat, eta Zergatik panpox da haren lanik ezagunena. Halaber, itzulpenak, argitaletxeetarako lanak, zinemarako gidoiak, egunkarietarako zutabeak (El Diario Vasco) eta irrati (Euskadi Irratia) eta telebistarako (ETB-1) kolaborazioak egin izan ditu. Historiako ikasketak egin zituen Bartzelonan.

Miren Agur Meabe Lekeition jaio zen, 1962an.Irakasle Eskolan ikasi zuen Giza Zientzietan espezializatuz, eta Euskal Filologia egin zuen ondoren. 1990 urteaz geroztik argitalpen zuzendaritzan eta kudeaketan lan egiten du Giltza-Edebé argitaletxean. Bere lanik esanguratsuena Azalaren kodea (Susa, 2000) poemategia da. Azalaren kodea poemategiagatik Kritika saria jaso zuen Meabek, 2001ean. 2002an Haur eta Gazte literaturako Euskadi saria eraman zuen Lekeitiokoak Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001) lanarekin.

Literatura i televisió

19/04/2012. Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Taula rodona amb Aritz Galarraga, Beñat Sarasola i Hasier Etxeberria. Gratuït [cas-cat]

Com ha de ser la relació entre la literatura i la televisió? Com integrar el llenguatge d’un a l’altre? Quina presència ha de tenir la literatura als mitjans de comunicació i com hauria de ser? En aquesta taula rodona analitzarem també el cas del programa Sautrela, dedicat a la literatura i als llibres, que finalitza, amb Hasier Etxeberria, escriptor i director del programa.

Hasier Etxeberria (Elgoibar, 1957) és una institució a la literatura basca. I també a la televisió. Porta els darrers 13 anys presentant i dirigint el programa de literatura Sautrela a la televisió pública basca.

Beñat Sarasola (Donostia-Sant Sebastià, Guipúscoa, 14 de maig de 1984). Poeta i crític literari. Es va llicenciar en Filosofia, i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (Universitat de Barcelona). Ha publicat dos llibres de poesia en basca i ha traduït al mateix idioma el llibre Nemesis de Philip Roth (editorial Meettok).

Aritz Galarraga (Hondarribia, 1980). Ha fet estudis d’Art i Literatura a Bilbao i Barcelona. Avui en dia és professor a Universitat Autònoma de Barcelona i està preparant el doctorat. Col·laborador habitual a la premsa basca. Treballa de crític literari a Argia, Deia i Erlea. I al diari Berria té una columna sobre televisió.

Informació: www.literaldia.com

Nolakoa behar du literatura eta telebistaren arteko harremanak? Nola lotu literaturaren eta telebistaren lengoaia ezberdinak? Zer nolako presentzia izan behar du literaturak komunikabideetan eta nolakoa izan beharko luke? Mahai-inguru honetan Sautrela telebista saioaren kasua ere aztertuko dugu, literatura eta liburuei eskainitako saio hau amaitu den momentu honetan, Hasier Etxeberria idazle eta saioaren zuzendariarekin.

Instituzio bat da Hasier Etxeberria (Elgoibar, 1957) euskal literaturan. Baita telebistan ere. Azken 13 urteak daramatza Sautrela literatur saioa aurkeztu eta zuzentzen euskal telebista publikoan.

Beñat Sarasola (Donostia, Gipuzkoa, 1984olerkaria eta literaturako kritikaria da.Filosofian, eta Literatur Teoria eta Literatura Konparatuan (Universitat de Barcelonan) lizentziatua. Euskaraz bi poema-liburu argitaratu ditu eta Philip Rothen Nemesis liburua euskaratu du (Meettokek argitaratua).

Aritz Galarraga (Hondarribia, 1980). Arte eta Literatura ikasketak egin ditu Bilbo eta Bartzelonan. Bartzelonako Unibertsitate Autonomoan ari da egun irakasle eta doktoretza prestatzen. Ohiko kolaboratzailea da euskarazko prentsan. Argia, Deia eta Erlea agerkarietan aritzen da literatur kritikari. Eta Berria egunkarian dauka telebistari buruzko zutabea.

Informazioa: www.literaldia.com