Literaldia’12

Lo que dije y digo

31/05/2012. Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Presentació del llibre Lo que dije y digo de Mariano Ferrer. Gratuït [cas]

Des dels seus inicis el 1971 a Ràdio Popular-Herri Irratia, Mariano Ferrer ha estat una referència imprescindible per a milers de bascos: una referència informativa pel seu rigor i fiabilitat, i una referència ètica i moral per la coherència i compromís amb la veritat i amb una sèrie de principis compartits.

Els valors que van fer a Ferrer estimat i respectat als programes de ràdio són els mateixos que s’observen en els seus articles de premsa: claredat en l’exposició, capacitat de síntesi, anàlisis precises, una àmplia cultura posada al servei del lector i no per a lluïment propi, criteri i valentia per a sostenir-lo en condicions adverses, respecte, sensibilitat, etc… Tot el que fa de Mariano Ferrer un gran periodista, i dels seus articles peces que no han perdut interès, si no que, ans al contrari, passats els anys sorprenen per la coherència i clarividència.

Els articles recopilats en Lo que dije y digo han estat seleccionats pel periodista Imanol Murua Uria i abasten des del 1991 fins al 2010. Els primers van veure la llum en la revista cultural Jakin i en el diari El Mundo del País Basc. Aquest mateix mitjà va seguir publicant els seus articles fins al 2008; des del 2009 fins al 2010 ho ha fet a Noticias de Gipuzkoa.

Lo que dije y digo permet fer-se amb una precisa i interessant radiografia sobre dues dècades d’història principalment política, però també, social, cultural i econòmica d’aquest país.

1971an Herri Irratian lanean hasi zenetik, Mariano Ferrer erreferentziazko kazetaria bihurtu da milaka euskaldunentzat: erreferentzia informazioari dagokionez –informazioa zintzo eta zuzen ematen zuelako–, eta erreferentzia etikoa eta morala bere koherentziagatik, egiazko informazioa jasotzen egin duen lanagatik eta oinarrizko printzipioak gordetzen izan duen konpromezuagatik.

Irratsaioetan Ferrer errespetatua eta baloratua izatea ahalbidetu duten baloreak bere prentsa artikuluetan ageri diren berberak dira: azalpen garbiak, sintesi gaitasuna, azterketa zehatzak, irakurleari eskainitako kultura zabala, irizpide propioa eta ausardia egoera zailetan horri eusteko, errespetua, sentsibilitatea… Mariano Ferrer kazetari handia egiten duen guztia. Bere artikuluek ez dute interesik galdu, guztiz kontrakoa, urteak pasa ahala harritu egiten baitigute duten koherentzia eta argitasunagatik.

Bertso afaria

12/05/2012 Dissabte, 21h a l’Euskal Etxea. Bertso afaria/Sopar amb bertsolaris. Igor Elorza eta Agin Rezola (gaijartzaile Jone Uria). Cal comprar el tiquet amb antelació: 15 € (socis 12€)

Sopar amenitzat pel bon saber dels bertsolaris, que s’encarregaran d’apropar-nos l’art literari i oral més emblemàtic d’Euskal Herria. Ens acompanyaran els bertsolaris Igor Elorza i Agin Rezola, i els temes els posarà Jone Uria.

Igor Elortza Aranoa (Durango, Bizkaia, 1975) es va llicenciar a Enginyeria Topogràfica però viu de la creació i del bertsolarisme. Un dels creadors d’experiències creatives com el “bertso-trama”, també escriu articles d’opinió a la premsa i ha editat obres de literatura. Ha participat en diversos projectes musicals com 7 eskale o Gu ta gutarrak.

Agin Rezola (Astigarraga 1985). Guanyador de diversos premis en el món del bertsolarisme. És també periodista a Info7 i acaba de guanyar el Premi Argia en l’àmbit radiofònic.

Entrada: www.barrabarra.eu

Bertsolariez lagunduriko afaria, Euskal Herriko literatur eta ahozko tradizio esanguratsuenetako batera hurbilduko gaituztenak. Igor Elorza eta Agin Rezola izango ditugu gurean, eta gaijartzaile modura Jone Uria edukiko dugu.

Igor Elortza Aranoa (Durango, 1975) Ingenieritza Topografikoan lizentziatu zen baina sormenetik eta bertsolaritzatik bizi da. “Bertso-trama” moduko ekimen berritzaileen sortzaileetako bat da, prentsan iritzi artikuluak ere idazten dituelarik eta literatur lanak ere argitatu dituelarik. “7 eskale” edo “Gora gu ta gutarrak” moduko proiektu musikaletan parte hartu du.

Agin Rezola (Astigarraga 1985). Bertsolaritza alorrean hainbat sari irabazi ditu. Kazetaria da Info7 irratian, eta irrati alorrean Argia Saria irabazi berri du.

Sarrera: www.barrabarra.eu

Mihiluze [Bocamoll]

11/05/2012. Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Mihiluze [Bocamoll]. Concurs entre alumnes d’euskera de Barcelona

Mihiluze és un concurs que ha tingut un gran èxit a Euskal Telebista (ara també a TV3 de la mà de Bocamoll). Els concursants, en aquest cas l’alumnat d’euskera de tota Barcelona, hauran de superar unes proves jugant sempre amb aquesta llengua: desxifrar missatges SMS, acabar versos, contestar preguntes… Al final, en aquest divertit concurs, l’equip guanyador és aquell que millor coneix la llengua i la cultura.

Mihiluze programa oinarritzat hartuz. Lehiakideak Bartzelona osoko euskara ikasleak izango dira eta hainbat froga eta joku gainditu beharko dituzte: SMS mezuak deszifratu, bertsoak osatu, galderei erantzun… ‘Amaieran, hizkuntza eta kultura gehien ezagutzen duen taldea da irabazle lehiaketa bizi eta dibertigarri honetan’.

Cramond Island

10/05/2012 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Presentació del còmic Cramond Island d’Irkus Zeberio. Gratuït [cas]

Cramond Island és el primer lliurament de la història de Jean Baptiste Baigorri, creat pel virtuós autor basc Irkus M Zeberio.

Presentació de Jean Baptiste Baigorri: poeta, lluitador per la llibertat i superheroi existencial. En el primer lliurament de les èpiques i absurdes aventures de Jean Baptiste, el bard de barba gegantesca es veu embolicat en un món d’intrigues clandestines, enrolat per un grup d’activistes anticapitalistes, que conspiren per deslligar una revolució. El seu objectiu: omplir els caixers automàtics d’Escòcia amb poesia marxista-anarco-pagana!
En aquesta primera aventura d’una sèrie que portarà el nostre heroi per diferents nacions, móns i dimensions, trobem un elenc meravellós i trastornat d’amics i enemics, incloent-hi un matón amb cap de falcó, un monstruós guardaespatlles de cap reduït, un psíquic dement, una membre de la resistència sortida d’una peli de Russ Meyer, i fins a la més estranya versió de Karl Marx, que mai haguem vist.

Irkus M. Zeberio va néixer a Donostia i va venir a Barcelona fa 9 anys. Il·lustrador i artista de còmics, conspira per a un nou ordre. No és un humanoide reptilià.

Cramond Island Jean Baptiste Baigorri-ren historiaren lehen alea da, Irkus M. Zeberio egile bertutetsuak sortutakoa.

Jean Baptiste Baigorri olerkaria, askatasunaren aldeko borrokalaria eta superheroi existentziala da. Jean Baptisten abentura epiko eta zentzugabeen lehen ale honetan, bizar erraldoiko bardoa intriga klandestinoko mundu batean ikusi ahalko dugu, ekintzaile anti-kapitalistako talde batean sartua iraultza sortzeko konspiratzen. Bere helburua: Eskoziako kutxazain automatikoak poesia marxista-anarco-paganoaz betetzea!

Gure heroia nazio, mundu eta dimentsio desberdinetatik eramango duen seriearen lehen abentura honetan, lagun eta etsai zoro zerrenda zoragarribat aurkituko dugu: hasi buru txikiko bizkartzain batekin, zoro psikiko bat, Russ Meyer-en pelikula batetik irtendako erresistentzia partaide bat, belatz-burudun handiputza, eta bukatu sekula ikusi duzun Karl Marx-en bertsio arraroenarekin.

Irkus M. Zeberio Donostian jaio zen, eta Bartzelonara duela 9 urte etorri zen. Ilustratzaile eta komiki artista honek, orden berri baten alde konspiratzen du. Ez da humanoide narrasti bat.

Haragizkoa

05/05/2012. Dissabte, 20h a l’Euskal Etxea. Haragizkoa, espectacle de paraules, música i imatge. Amb Rafa Rueda, Edorta Jimenez, Joseba Barrenetxea i Jaime Nieto. Entrada anticipada 3€ (socis gratuït), taquilla 5€ (socis 3€).

Espectacle que uneix paraula, música i imatge, basat en el llibre de poemes d’Omar Nabarro Haragizko amoreak (Amors de carn). Nou textos on la paraula escrita mostra la seva llengua i on el so complementa les imatges de cada lletra i les seves pròpies. Haragizkoa és un dels projectes més suggeridors de l’any, un treball simbiòtic replet d’emocions, sentiments i mirades cap a un costat i un altre de la vida.

L’expressió Haragizkoa, que es podria traduir en català com “en viu”, tant com “carnal”, resumeix el contingut de l’espectacle al que dóna títol. Sobre l’escenari, en viu, estan els músics Rafa Rueda i Jaime Nieto, al costat de l’escriptor Edorta Jiménez que presenta en carn i os al seu heterònim Omar Nabarro. Al fons de l’escenari, sobre una pantalla, es projecten les imatges creades per Joseba Barrenetxea, donant alè visual a una trobada de dos móns.

Entrades: https://www.barrabarra.eu/events/buy/120

Ikuskizun osoa eta trinkoa, musika eta hitza zuzenean eta bat egiten dituena, hauxe da funtsean Haragizkoa izenekoa. Hitz bakarra, haragizkoa, eta mundu oso bat. Taula gainean musikari bi, Rafa Rueda eta Jaime Nieto, Omar Nabarro poeta eta Edorta Jimenez idazlearekin. Eta itzal moduan, Joseba Barrenetxea, ikuskizunerako sortu dituen irudi eta bideokin.

Hain zuzen ere, Omar Nabarroren izenaren atzean dagoen haragizkoaren mundua da Haragizkoa ikuskizunaren ardatzetako bat. Haren olerki erotikoak, maitasunezkoak, aldarrikapenezkoak, orotarikoak. Olerkariak hogei urteko isilaldia urratuz, publikoaren aurrera etorri nahi izan du.

Sarrera: https://www.barrabarra.eu/events/buy/120

Utopia basca i escriptura

04/05/2012 Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Taula rodona: Utopia basca i escriptura. Amb Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe (moderació a càrrec de Mari Jose Olaziregi | Gratuït [cas]

Les escriptores Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe tractaran diferents aspectes del procés creatiu: des de les influències que reconeixen en els seus treballs fins als temes que han escollit o que s’han vist obligades a tractar, passant per la importància d’escriure en basc i de ser dona.

Mariasun Landa va néixer a Errenteria, País Basc, el 1949. És Llicenciada en Filosofia a París el 1973 i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. El 2003 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Krokodiloa ohe azpian (Un cocodril sota el llit), il·lustrat per Arnal Ballester.

Arantxa Urretabizkaia (Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa, 1947). Sempre ha estat molt lligada a ambients culturals: grup Argia, editorial LUR, etc. Amb la novel·la Zergatik Pampox? (1979) es va convertir en una de les primeres figures de la narrativa basca de la postguerra. Ha treballat també per a premsa, ràdio i televisió. És acadèmica de la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).

Miren Agur Meabe va néixer a Lekeitio, Biscaia, el 1962. Es va diplomar en Magisteri, en l’especialitat de Ciències Socials. També és llicenciada en Filologia Basca. Des de 1990 es dedica a la direcció i gestió editorial dins del grup Giltza-edebé. La seva obra més ambiciosa és el poemari Azalaren kodea (Susa, 2000; El codi de la pell, Bassarai, 2002). Va rebre el premi de la Crítica el 2001. Un any després, l’autora rebia el premi Euskadi en la modalitat de literatura infantil i juvenil per Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001; La casa del penya-segat, Edebé, 2004).

Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaiaeta Miren Agur Meabe euskal idazleak, Mari Jose Olaziregi Etxepare Euskal Institutuko euskararen sustapen eta hedapenerako zuzendariak aurkeztuta sorkuntza-lanari buruz arituko dira: idazketan jasotako eraginez, aukeratutako edo halabeharrez jorratutako gaietaz, euskaraz idazteak eta emakume izateak izan duen garrantziaz…

Mariasun Landa Etxebeste (Errenteria, Gipuzkoa, 1949) Filosofia ikasketak egin zituen Parisen eta Filosofia eta Letra ikasketak Valentziako Unibertsitatean. 2003ko Haur eta Gazte Literaturako Sari Nazionala, Krokodiloa ohe azpian ipuinagatik.

Arantxa Urretabizkaia (Donostia, Gipuzkoa, 1947). Eleberrigintzan jardun izan du batik bat, eta Zergatik panpox da haren lanik ezagunena. Halaber, itzulpenak, argitaletxeetarako lanak, zinemarako gidoiak, egunkarietarako zutabeak (El Diario Vasco) eta irrati (Euskadi Irratia) eta telebistarako (ETB-1) kolaborazioak egin izan ditu. Historiako ikasketak egin zituen Bartzelonan.

Miren Agur Meabe Lekeition jaio zen, 1962an.Irakasle Eskolan ikasi zuen Giza Zientzietan espezializatuz, eta Euskal Filologia egin zuen ondoren. 1990 urteaz geroztik argitalpen zuzendaritzan eta kudeaketan lan egiten du Giltza-Edebé argitaletxean. Bere lanik esanguratsuena Azalaren kodea (Susa, 2000) poemategia da. Azalaren kodea poemategiagatik Kritika saria jaso zuen Meabek, 2001ean. 2002an Haur eta Gazte literaturako Euskadi saria eraman zuen Lekeitiokoak Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001) lanarekin.

Mihiluze (Bocamoll)

CANVI DE DIA!! Es farà el 11/05/2012. Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Mihiluze [Bocamoll]. Concurs entre alumnes d’euskera de Barcelona

Mihiluze és un concurs que ha tingut un gran èxit a Euskal Telebista (ara també a TV3 de la mà de Bocamoll). Els concursants, en aquest cas l’alumnat d’euskera de tota Barcelona, hauran de superar unes proves jugant sempre amb aquesta llengua: desxifrar missatges SMS, acabar versos, contestar preguntes… Al final, en aquest divertit concurs, l’equip guanyador és aquell que millor coneix la llengua i la cultura.

Mihiluze programa oinarritzat hartuz. Lehiakideak Bartzelona osoko euskara ikasleak izango dira eta hainbat froga eta joku gainditu beharko dituzte: SMS mezuak deszifratu, bertsoak osatu, galderei erantzun… ‘Amaieran, hizkuntza eta kultura gehien ezagutzen duen taldea da irabazle lehiaketa bizi eta dibertigarri honetan’.

IK, club de lectura

02/05/2012. Dimecres, 19.30h a l’Euskal Etxea. IK, club de lectura: Zulo bat uretan, d’Iñigo Aranbarri. Gratuït [cas]

Nova edició del club de lectura, projecte engegat amb la intenció de promoure la literatura basca a Catalunya. Els llibres són obres literàries creades en euskera, però per a què les persones que no saben l’idioma també hi puguin participar, s’utilitzen tant les versions originals com les traduccions. Aritz Galarraga conduirà les sessions.

Primavera de 2003. Mentre el govern de Navarra decideix desallotjar els pobles que quedaran sota les aigües del pantà d’Itoiz, un ancià ingressat en una residència de Pamplona busca ajuda amb angoixa: hi ha un cadàver que és necessari recuperar abans que les aigües inundin el terreny. Imanol Arellano, un periodista apassionat de velles històries serà l’encarregat de narrar en primera persona tot el que s’esdevéal voltant d’aquesta cerca.

Cavant l’aigua (“Zulo bat uretan” Premi Euskadi de Plata 2008) és una novel·la on vencedors i vençuts conviuen sota una arrogància present al llarg de tota la narració. És una novel·la de suspens perquè hi ha una víctima de la postguerra que cal rescatar abans que la sepultin les aigües. És un novel·la d’amor perquè és impossible imaginar els personatges sense que busquin l’altre. Però és sobretot una novel·la que es pregunta què hi ha entre la memòria i l’oblit, una novel·la que planteja una lectura del passat sense deixar de proposar la del present.

Euskal literatura Katalunian ezagutarazteko antolatutako kluba. Liburuak euskaraz sorturiko literatur lanak izango dira, baina euskaraz ez dakitenek ere parte hartzeko aukera izan dezaten, jatorrizkoak ez ezik itzulpenak ere berdin-berdin erabiliko ditugu. Aritz Galarragak gidatuko ditu saioak.

Itoizko urtegia betetzeko herriak husten ari dira Longidan eta Artzibarren 2003ko udaberrian. Bizidunekin batera kanposantuetako hilak ere atera egin behar ordea. Horretan ari da Maite Andueza antropologo-forentsea, Oscar Iriarte etorkin argentinarraren laguntzaz, bertakoak izan zirenen gorpuzkinak berreskuratzen urak betirako irentsi baino lehen. Iñigo Aranbarriren bigarren nobelak Imanol Arellano du narratzailea, “Historiaren zabortegiak irentsi aurretik” edertasunak zikindutako istorioak biltzea maite duen kazetaria.

Denbora kontra jarri zaion ikerketan murgildua, jakin dituenak idazteko premiak larrituta dauka, lurpean ezkutatuta dagoena azalera ekarri ezean erreportajeko kontakizunak ezin frogatuzkoak bihurtuko baitira urpean. Historia hurbilak akuilaturik, ahanzturaren eta egin beharrekoen artean dabiltza pertsonaiak, egunerokotasunak batetik bestera daramatzan bitartean, oroimenaren eta bizitzen jarraitu beharraren artean moldatzera kondenatuak.

Ja està en marxa Literaldia’12 martxan!

Ja ha començat el festival de literatura basca a Barcelona, Literaldia’12, organitzat per l’Euskal Etxea. Fins al 12 de maig podrem conèixer i gaudir amb propostes literàries diferents que enguany el festival ha organitzat. Aquesta setmana tindrem l’oportunitat de presentar el llibre d’Ibai Atutxa (Kanonaren gaineko nazioaz), debatre amb la taula rodona sobre Literatura i televisió a càrrec d’Hasier Etxeberria, Beñat Sarasola i Aritz Galarraga, passar una nit de divendres amb conta-contes en euskara i català i acabar la setmana amb el concert de Borja Estankona el dissabte. No t’ho pots perdre!!

Hasi da euskal literaturari eskainitako Bartzelonako jaialdia, Bartzelonako Euskal Etxeak antolatzen duen Literaldia’12. Maiatzaren 12 arte jaialdiak aurten antolatu dituen literatura proposamen ezberdinak ezagutu eta gozatu ahal izango ditugu. Aste honetan Ibai Atutxaren Kanonaren gaineko nazioaz liburua aurkeztuko dugu, Literatura eta telebista gaitzat hartuta Hasier Etxeberria, Beñat Sarasola eta Aritz Galarragak mahaingurua osatuko dute, ostiral gauean euskaraz eta katalanez izango dugu ipuin-kontalaria eta astea amaitzeko Borja Estankonaren kontzertuarekin gozatu ahalko dugu larunbatean. Ez dago plan hoberik! Animatu!