Haragizkoa

05/05/2012. Dissabte, 20h a l’Euskal Etxea. Haragizkoa, espectacle de paraules, música i imatge. Amb Rafa Rueda, Edorta Jimenez, Joseba Barrenetxea i Jaime Nieto. Entrada anticipada 3€ (socis gratuït), taquilla 5€ (socis 3€).

Espectacle que uneix paraula, música i imatge, basat en el llibre de poemes d’Omar Nabarro Haragizko amoreak (Amors de carn). Nou textos on la paraula escrita mostra la seva llengua i on el so complementa les imatges de cada lletra i les seves pròpies. Haragizkoa és un dels projectes més suggeridors de l’any, un treball simbiòtic replet d’emocions, sentiments i mirades cap a un costat i un altre de la vida.

L’expressió Haragizkoa, que es podria traduir en català com “en viu”, tant com “carnal”, resumeix el contingut de l’espectacle al que dóna títol. Sobre l’escenari, en viu, estan els músics Rafa Rueda i Jaime Nieto, al costat de l’escriptor Edorta Jiménez que presenta en carn i os al seu heterònim Omar Nabarro. Al fons de l’escenari, sobre una pantalla, es projecten les imatges creades per Joseba Barrenetxea, donant alè visual a una trobada de dos móns.

Entrades: https://www.barrabarra.eu/events/buy/120

Ikuskizun osoa eta trinkoa, musika eta hitza zuzenean eta bat egiten dituena, hauxe da funtsean Haragizkoa izenekoa. Hitz bakarra, haragizkoa, eta mundu oso bat. Taula gainean musikari bi, Rafa Rueda eta Jaime Nieto, Omar Nabarro poeta eta Edorta Jimenez idazlearekin. Eta itzal moduan, Joseba Barrenetxea, ikuskizunerako sortu dituen irudi eta bideokin.

Hain zuzen ere, Omar Nabarroren izenaren atzean dagoen haragizkoaren mundua da Haragizkoa ikuskizunaren ardatzetako bat. Haren olerki erotikoak, maitasunezkoak, aldarrikapenezkoak, orotarikoak. Olerkariak hogei urteko isilaldia urratuz, publikoaren aurrera etorri nahi izan du.

Sarrera: https://www.barrabarra.eu/events/buy/120

Utopia basca i escriptura

04/05/2012 Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Taula rodona: Utopia basca i escriptura. Amb Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe (moderació a càrrec de Mari Jose Olaziregi | Gratuït [cas]

Les escriptores Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe tractaran diferents aspectes del procés creatiu: des de les influències que reconeixen en els seus treballs fins als temes que han escollit o que s’han vist obligades a tractar, passant per la importància d’escriure en basc i de ser dona.

Mariasun Landa va néixer a Errenteria, País Basc, el 1949. És Llicenciada en Filosofia a París el 1973 i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. El 2003 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Krokodiloa ohe azpian (Un cocodril sota el llit), il·lustrat per Arnal Ballester.

Arantxa Urretabizkaia (Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa, 1947). Sempre ha estat molt lligada a ambients culturals: grup Argia, editorial LUR, etc. Amb la novel·la Zergatik Pampox? (1979) es va convertir en una de les primeres figures de la narrativa basca de la postguerra. Ha treballat també per a premsa, ràdio i televisió. És acadèmica de la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).

Miren Agur Meabe va néixer a Lekeitio, Biscaia, el 1962. Es va diplomar en Magisteri, en l’especialitat de Ciències Socials. També és llicenciada en Filologia Basca. Des de 1990 es dedica a la direcció i gestió editorial dins del grup Giltza-edebé. La seva obra més ambiciosa és el poemari Azalaren kodea (Susa, 2000; El codi de la pell, Bassarai, 2002). Va rebre el premi de la Crítica el 2001. Un any després, l’autora rebia el premi Euskadi en la modalitat de literatura infantil i juvenil per Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001; La casa del penya-segat, Edebé, 2004).

Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaiaeta Miren Agur Meabe euskal idazleak, Mari Jose Olaziregi Etxepare Euskal Institutuko euskararen sustapen eta hedapenerako zuzendariak aurkeztuta sorkuntza-lanari buruz arituko dira: idazketan jasotako eraginez, aukeratutako edo halabeharrez jorratutako gaietaz, euskaraz idazteak eta emakume izateak izan duen garrantziaz…

Mariasun Landa Etxebeste (Errenteria, Gipuzkoa, 1949) Filosofia ikasketak egin zituen Parisen eta Filosofia eta Letra ikasketak Valentziako Unibertsitatean. 2003ko Haur eta Gazte Literaturako Sari Nazionala, Krokodiloa ohe azpian ipuinagatik.

Arantxa Urretabizkaia (Donostia, Gipuzkoa, 1947). Eleberrigintzan jardun izan du batik bat, eta Zergatik panpox da haren lanik ezagunena. Halaber, itzulpenak, argitaletxeetarako lanak, zinemarako gidoiak, egunkarietarako zutabeak (El Diario Vasco) eta irrati (Euskadi Irratia) eta telebistarako (ETB-1) kolaborazioak egin izan ditu. Historiako ikasketak egin zituen Bartzelonan.

Miren Agur Meabe Lekeition jaio zen, 1962an.Irakasle Eskolan ikasi zuen Giza Zientzietan espezializatuz, eta Euskal Filologia egin zuen ondoren. 1990 urteaz geroztik argitalpen zuzendaritzan eta kudeaketan lan egiten du Giltza-Edebé argitaletxean. Bere lanik esanguratsuena Azalaren kodea (Susa, 2000) poemategia da. Azalaren kodea poemategiagatik Kritika saria jaso zuen Meabek, 2001ean. 2002an Haur eta Gazte literaturako Euskadi saria eraman zuen Lekeitiokoak Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001) lanarekin.

Mihiluze (Bocamoll)

03/05/2012. Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Mihiluze [Bocamoll]. Concurs entre alumnes d’euskera de Barcelona

Mihiluze és un concurs que ha tingut un gran èxit a Euskal Telebista (ara també a TV3 de la mà de Bocamoll). Els concursants, en aquest cas l’alumnat d’euskera de tota Barcelona, hauran de superar unes proves jugant sempre amb aquesta llengua: desxifrar missatges SMS, acabar versos, contestar preguntes… Al final, en aquest divertit concurs, l’equip guanyador és aquell que millor coneix la llengua i la cultura.

Mihiluze programa oinarritzat hartuz. Lehiakideak Bartzelona osoko euskara ikasleak izango dira eta hainbat froga eta joku gainditu beharko dituzte: SMS mezuak deszifratu, bertsoak osatu, galderei erantzun… ‘Amaieran, hizkuntza eta kultura gehien ezagutzen duen taldea da irabazle lehiaketa bizi eta dibertigarri honetan’.

IK, club de lectura

02/05/2012. Dimecres, 19.30h a l’Euskal Etxea. IK, club de lectura: Zulo bat uretan, d’Iñigo Aranbarri. Gratuït [cas]

Nova edició del club de lectura, projecte engegat amb la intenció de promoure la literatura basca a Catalunya. Els llibres són obres literàries creades en euskera, però per a què les persones que no saben l’idioma també hi puguin participar, s’utilitzen tant les versions originals com les traduccions. Aritz Galarraga conduirà les sessions.

Primavera de 2003. Mentre el govern de Navarra decideix desallotjar els pobles que quedaran sota les aigües del pantà d’Itoiz, un ancià ingressat en una residència de Pamplona busca ajuda amb angoixa: hi ha un cadàver que és necessari recuperar abans que les aigües inundin el terreny. Imanol Arellano, un periodista apassionat de velles històries serà l’encarregat de narrar en primera persona tot el que s’esdevéal voltant d’aquesta cerca.

Cavant l’aigua (“Zulo bat uretan” Premi Euskadi de Plata 2008) és una novel·la on vencedors i vençuts conviuen sota una arrogància present al llarg de tota la narració. És una novel·la de suspens perquè hi ha una víctima de la postguerra que cal rescatar abans que la sepultin les aigües. És un novel·la d’amor perquè és impossible imaginar els personatges sense que busquin l’altre. Però és sobretot una novel·la que es pregunta què hi ha entre la memòria i l’oblit, una novel·la que planteja una lectura del passat sense deixar de proposar la del present.

Euskal literatura Katalunian ezagutarazteko antolatutako kluba. Liburuak euskaraz sorturiko literatur lanak izango dira, baina euskaraz ez dakitenek ere parte hartzeko aukera izan dezaten, jatorrizkoak ez ezik itzulpenak ere berdin-berdin erabiliko ditugu. Aritz Galarragak gidatuko ditu saioak.

Itoizko urtegia betetzeko herriak husten ari dira Longidan eta Artzibarren 2003ko udaberrian. Bizidunekin batera kanposantuetako hilak ere atera egin behar ordea. Horretan ari da Maite Andueza antropologo-forentsea, Oscar Iriarte etorkin argentinarraren laguntzaz, bertakoak izan zirenen gorpuzkinak berreskuratzen urak betirako irentsi baino lehen. Iñigo Aranbarriren bigarren nobelak Imanol Arellano du narratzailea, “Historiaren zabortegiak irentsi aurretik” edertasunak zikindutako istorioak biltzea maite duen kazetaria.

Denbora kontra jarri zaion ikerketan murgildua, jakin dituenak idazteko premiak larrituta dauka, lurpean ezkutatuta dagoena azalera ekarri ezean erreportajeko kontakizunak ezin frogatuzkoak bihurtuko baitira urpean. Historia hurbilak akuilaturik, ahanzturaren eta egin beharrekoen artean dabiltza pertsonaiak, egunerokotasunak batetik bestera daramatzan bitartean, oroimenaren eta bizitzen jarraitu beharraren artean moldatzera kondenatuak.

H. Etxeberria, A. Galarraga, B. Sarasola

El passat dia 19 vam poder gaudir a l’Euskal Etxea i dintre del Literaldia’12 de la taula rodona protagonitzada per Hasier Etxeberria, Aritz Galarraga i Beñat Sarasola sobre literatura i televisió. A la taula rodona es va parlar del cas del programa Sautrela, dedicat a la literatura i que desprès de molts anys a la televisió pública basca, ha acabat recentment. Vam poder sentir les reflexions de tots tres sobre aquest cas, les possibles raons que han portat a la cadena a prescindir de Sautrela i sobre el paper del mitjà audiovisual sobre la literatura i sobre el paper o espai que hauria de tenir la cultura i la literatura més concretament a la televisió.

En aquest petit video (en castellà) podreu sentir algunes de les opinions i idees que es van reflectir durant la taula rodona:

Pasa den hilak 19an Euskal Etxean eta Literaldiaren barruan Hasier Etxeberria, Aritz Galarraga eta Beñat Sarasolak, telebista eta literatura hizpide hartuta, osatu zuten mahainguruaz gozatu ahal izan genuen. Bertan, Sautrela saio zendu berriaren auziaz hitz egin zen, telebista eta literaturaren arteko harremanaz, kulturak eta bereziki literaturak telebista publikoan eduki beharko lukeen espazioaz, eta baita beste hainbat beste hainbat hausnarketa.

Bideo txiki honetan (gaztelaniaz) mahainguruan entzun ahal izan ziren hainbat iritzi entzun eta ikusi ahalko dituzue.

Sant Jordi i oferta Orhipean

Ja ha arribat el dia de Sant Jordi! Un dia ple de llibres i de roses que l’Euskal Etxea vol celebrar amb tots vosaltres amb la seva presència a les Rambles, com cada any! Si us apropeu a la nostra paradeta podreu trobar els llibres més interessants del panorama basc i a més a més podreu gaudir d’una oferta increible!! Un descompte impresionant amb el llibre coeditat per l’Euskal Etxea “Orhipean”, obra de Xamar i traduïda per Ainara Munt. L’obra, de la qual se n’han fet mitja dotzena d’edicions i que ha estat traduïda a diverses llengües, és un treball divulgatiu sobre Euskal Herria i la cultura basca. Orhipean ajuda conèixer el passat d’un poble, però també a entendre el present i el futur d’un país i per, com diu el músic Quimi Portet, tenir una “nova ocasió d’enamorar-se del País Basc i de la seva gent”.

L’Euskal Etxea de Barcelona no només ha participat de l’edició de l’obra, també vol que el públic català la faci seva i, en aquest sentit, ha llençat una oferta per Sant Jordi, la possibilitat d’adquirir el llibre a un preu especial per a aquesta diada: només 18 euros (el preu de venda de l’obra és de 26 euros) i de 15 euros en cas de ser soci o sòcia de l’Euskal Etxea. Orhipean es podrà comprar tant a la parada de les Rambles de l’entitat com a la seu d’aquesta.

A més a més de tot això l’escriptor d’Orhipean, Xamar, i l’autora de Sexual Herria, Itziar Ziga, hi seràn a la nostra parada per xerrar amb vosaltres i signar llibres! Animeu-vos i gaudiu d’un Sant Jordi molt especial! Aprofiteu aquesta oferta única!

Zast! Contes musicats

28/04/2012 Dissabte, 20h a l’Euskal Etxea. Zast! (contes musicats). Gratuït [eus]

Zast! és un espectacle de contes musicats. Però, a més a més de contes hi ha molts tipus de textos. El nom Zast! ve de l’idea que arrodoneix l’espectacle, la d’un calaix desastre. Els artistes de l’espectacle es veuen d’aquesta manera, com fils, agulles, tisores, etc, que organitzen i uneixen les idees, sons i lletres d’aquest calaix desastre.

L’objectiu és fer un espectacle entretingut. No serà un espectacle tranquil de relaxació. Zast! intenta oferir, a més a més de contes tranquils, ritme, positivisme i un puntet de disbauxa.

El grup està format per Martin Antxia Abasolo (Aretxabaleta, 1986) a la percussió, Maialen Arratibel Garcia (Arrasate 1993) a la guitarra i veus, Iñaki San Miguel (Gasteiz 1971) al clarinet, Beñat Zamalloa Akizu (Aretxabaleta, 1986) com a conta-contes, i Eñaut Zubizarreta Mendieta al violoncel.

Zast! Helduentzako kontakizun musikatuen ikuskizuna da. Ipuin musikatuetatik eratorritako ikuskizuna da, baina askotariko testuak daude ipuinez gain ere, eta horregatik da kontakizun musikatuen ikuskizuna. Zast! izena jarri diogu ikuskizuna borobiltzen duen ideia saski-naskiarena (gaztelaniaz, kajon de sastre) delako. Gure buruak hala irudikatzen ditugu, eta gure buruak diren saski-naski horretan dauden hari, orratz, artazi eta abarretatik atondutako ideiak, gogoak, doinuak eta letrak sortu, antolatu eta bateratu ditugu.

Helburua ikuskizun entretenigarria egitea da. Ez da erlaxazio ikuskizun lasaia izango. Saiatzen gara kontakizun lasaiez gainera, erritmoa, positibismoa eta puntutxo ganberroa ere ematen. Denetik du pixka bat gure buruetan, gure saski-naskian, eta bizitzan askotik den bezala argitik eta ilunetik. Ikuskizun bakoitza berezia ere izango da: saiatuko gara saioz saio kontakizunak berritzen, moldatzen eta berriak sortzen. Gerta litezke saio antzekoak ala desberdinagoak eskaintzea emanaldiz emanaldi, eta hori ere nahi dugu etengabeko sortze prozesuaren eta emanaldiz emanaldiko ibilbidean.

Taldearen oinarria osatzen dugu: Martin Antxia Abasolo (Aretxabaleta, 1986) perkusioetan, Maialen Arratibel Garcia (Arrasate, 1993) gitarran eta tartekako kantuetan ahotsean, Iñaki San Migel (Gasteiz, 1971) klarinetean, Beñat Zamalloa Akizu (Aretxabaleta, 1986) kontalari eta Eñaut Zubizarreta Mendieta (Aretxabaleta, 1993) txeloan.

Concert The Sparteens

27/04/2012. Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Concert The Sparteens. Entrada anticipada 3€ (socis gratuït), taquilla 5€ (socis 3€)

Encara que tota una generació baby-boomer no els ha oblidat, són pocs els teenagers que els coneixen. I encara que el llegat musical que van deixar va ser molt gran, és poca la gent que podria identificar cançons seves que posteriorment molts grups de diferent estil (grunge, hip-hop, heavy metal, punk…) han interpretat.

Com un estel que només travessa el firmament una vegada cada cinquanta anys, el quartet que va saber il·luminar els anys Twist per eclipsar-se a l’alba dels anys de la Disco Music, torna arai acompanyat de la Slipepery Twist Orchestra, una secció de cordes i vents composta de velles glòries i joves talents.

Maribel de Iriarte (veu), Douglass Nightingale (guitarra), Sardock Klein (bateria) i Paul Lux (baix) han decidit reprendre el camí de l’escenari per reinterpretar els seus grans èxits: God Save The Queen, Jo ta Ke, Zoom zoom zang, Txus, etc…

Guateque, twist, bon humor i una nit de grans clàssic reinventats per aquest original grup que no us deixarà ni indiferents, ni asseguts a les cadires.

https://www.myspace.com/thesparteens

ENTRADES: https://www.barrabarra.eu/events/buy/119

Baby-boomer belaunaldi oso batek ahaztu ez dituen arren, gutxi dira gaur egun berauek ezagutzen dituzten «teenager»ak. Eta nahiz eta haien atzean utzi izan duten ekarpen musikala handia izan, gutxik ezagutu ahal izango lukete azken 30 urte hauetan beste talde ezberdinek (talde grunge, hip hopero, heavy metal edo punkek)interpretatu izan dituzten abesti andana hau.

Zerua 50 urtean behin bakarrik zeharkatzen duen kometa bat bezalaxe, Twistaren urteak argitzen jakin izan zuen laukotea berriz ere itzuli da, oraingoan Sllipepery Twist Orchestraz lagundurik, pertsonaia ezagunez eta berriez osaturikokorda eta haize sekzio batekin.

Maribel de Iriarte (ahotsa), Douglass Nightingale (gitarra), Sardock Klein (bateria) eta Paul Lux (baxua) taldekideek eskenatokietara berriz igotzea erabaki dute haien arrakastarik handienak interpretatzeko: God Save the Queen, Jo ta Ke, Zoom zoom zang, Txus, eta abar.

Kontzertu bat baino gehiago, The Sparteenek proposatzen duena garai mitiko baterako ontziratze-txartela da. Benetako guatekea, garaiko trajeekin, vintage musika tresnekin, epaimahai prestigiotsua duten twist lehiaketekin eta sorpresa gehiagorekin. Honek guztiak datzan jarriko ditu txiki,gazte eta nagusi guztiak!

https://www.myspace.com/thesparteens

SARRERA: https://www.barrabarra.eu/events/buy/119

Lo que dije y digo

AJORNADA!!! LA PRESENTACIÓ ES FARÀ A FINALS DE MAIG! 26/04/2012. Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Presentació del llibre Lo que dije y digo de Mariano Ferrer. Gratuït [cas]

Des dels seus inicis el 1971 a Ràdio Popular-Herri Irratia, Mariano Ferrer ha estat una referència imprescindible per a milers de bascos: una referència informativa pel seu rigor i fiabilitat, i una referència ètica i moral per la coherència i compromís amb la veritat i amb una sèrie de principis compartits.

Els valors que van fer a Ferrer estimat i respectat als programes de ràdio són els mateixos que s’observen en els seus articles de premsa: claredat en l’exposició, capacitat de síntesi, anàlisis precises, una àmplia cultura posada al servei del lector i no per a lluïment propi, criteri i valentia per a sostenir-lo en condicions adverses, respecte, sensibilitat, etc… Tot el que fa de Mariano Ferrer un gran periodista, i dels seus articles peces que no han perdut interès, si no que, ans al contrari, passats els anys sorprenen per la coherència i clarividència.

Els articles recopilats en Lo que dije y digo han estat seleccionats pel periodista Imanol Murua Uria i abasten des del 1991 fins al 2010. Els primers van veure la llum en la revista cultural Jakin i en el diari El Mundo del País Basc. Aquest mateix mitjà va seguir publicant els seus articles fins al 2008; des del 2009 fins al 2010 ho ha fet a Noticias de Gipuzkoa.

Lo que dije y digo permet fer-se amb una precisa i interessant radiografia sobre dues dècades d’història principalment política, però també, social, cultural i econòmica d’aquest país.

1971an Herri Irratian lanean hasi zenetik, Mariano Ferrer erreferentziazko kazetaria bihurtu da milaka euskaldunentzat: erreferentzia informazioari dagokionez –informazioa zintzo eta zuzen ematen zuelako–, eta erreferentzia etikoa eta morala bere koherentziagatik, egiazko informazioa jasotzen egin duen lanagatik eta oinarrizko printzipioak gordetzen izan duen konpromezuagatik.

Irratsaioetan Ferrer errespetatua eta baloratua izatea ahalbidetu duten baloreak bere prentsa artikuluetan ageri diren berberak dira: azalpen garbiak, sintesi gaitasuna, azterketa zehatzak, irakurleari eskainitako kultura zabala, irizpide propioa eta ausardia egoera zailetan horri eusteko, errespetua, sentsibilitatea… Mariano Ferrer kazetari handia egiten duen guztia. Bere artikuluek ez dute interesik galdu, guztiz kontrakoa, urteak pasa ahala harritu egiten baitigute duten koherentzia eta argitasunagatik.

Sant Jordi: Orhipean. El país de la llengua basca

23/04/2012. Sant Jordi. Tot el dia: L’Euskal Etxea a les Rambles. Signarà llibres Juan Carlos Etxegoien Xamar, autor d’Orhipean. El país de la llengua basca

Com cada any, l’Euskal Etxea s’afegirà el dia 23 d’abril a la gran festa de Sant Jordi, amb la parada que posarà a les Rambles. A més a més, signarà llibres l’autor d’Orhipean. El país de la llengua basca, Xamar.

Una obra que estrena traducció al català en la coedició feta amb l’Euskal Etxea de Barcelona, amb pròleg de Quimi Portet i traducció d’Ainara Munt.

L’Euskal Etxea de Barcelona no només ha participat de l’edició de l’obra, també vol que el públic català la faci seva i, en aquest sentit, ha llençat una oferta de cara a Sant Jordi, la possibilitat d’adquirir el llibre a un preu especial: només 18 euros i de 15 euros en cas de ser soci o sòcia de l’Euskal Etxea (el preu habitual és de 26 euros). Orhipean es podrà comprar tant a la parada de les Rambles de l’entitat com a la seu d’aquesta.

Urtero bezala, Euskal Etxeak Sant Jordi eguneko jai erraldoiean parte hartuko du datorren apirilak 23an Rambletan. Gainera, “Orhipean” liburuaren egile den Xamarrek liburuak sinatuko ditu.

Següent Pàgina »