Argi eta garbi

16/05/2014 Divendres a les 20h a l’Euskal Etxea. Presentació de l’exposició de Juan Arrosagaray: Blanco y en botella. Gratuït/doan.

L’objectiu d’aquest projecte és, sense nostàlgia ni remordiment, recordar el que m’ha construït en primera persona, des del subjectiu, per oferir un panorama dels últims trenta anys a Euskal Herria; amb els seus blancs, negres i grisos; sobretot, grisos. La petita història no és èpica ni aporta necessàriament conclusions. Deixa constància, això sí, del que ens ha fet tal com som (“Vida i destinació” Vasili Grossman).

A Euskadi s’ha criminalitzat qualsevol moviment social o polític; en moltes ocasions amb l’ajuda d’ETA (i la complicitat de la “esquerra abertzale”. HB va fagocitar el moviment ecologista, antimilitarista, feminista… o ho va intentar). Algú va explicar una vegada que la transició a Euskal Herria va plantejar tres aspectes inamovibles: Navarra fora d’Euskadi, Juan Carlos com rei i cap revolució proletària. Aquests aspectes van ser remarcats, respectivament en els sanfermins de 1978, en Montejurra i el 3 de Març de 1976. Respecte al poder dels especuladors econòmics i la incompetència política, no som tan diferents a altres regions o estats propers.

En aquesta proposta mai s’és taxatiu, els discursos i interpretacions queden oberts, com oberta és l’actitud de relativitzar “les veritats”, siguin oficials o alternatives.

Sóc conscient també de la crítica evident al demagògic, l’ingenu o idealista. L’economia, la política i fins i tot la història, són per a experts.Però hem d’aplicar-les, vulguem o no, a la nostra escala, dia a dia (“Alguna cosa va malament” Tony Judt).

“Blanco i en botella” té l’esperança de ser útil, positiu, d’apropar postures per a ser capaces de començar a parlar sobre el passat, el present i el futur.