Sorteig entrades Feliu Ventura
December 10, 2011 · Print This Article
El proper dia 16 de desembre a les 22h podrem gaudir del concert del Feliu Ventura a l’Euskal Etxea. Des del blog de l’Euskal Etxea sortegem 2 entrades individuals per gaudir del concert gratuitament.
Per poder participar al sorteig heu de sentir la cançó i llegir la lletra de la cançó “Torn de preguntes” i formular una pregunta que sigui un incendi, una pregunta que sigui ràbia, una pregunta que sigui gana, revolta i que les seves respostes no saben apagar, esquivar, ofegar…
Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!
Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!
Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n’oferiu les molles, i com deia l’Ovidi, “volem el pa sencer”
no coneixeu la fam acumulada que tenim!
Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d’ignomínia que no oblidarem
mai
No coneixeu l’abast de la memòria que tenim!
Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu
construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!
Ja hem fet el sorteig i els guanyadors són el nº 4 i el nº 10: Quim i Xavi! Felicitats! Ens posarem en contacte via mail per explicar-vos com recollir la vostra entrada! A la resta, gràcies per participar al concurs i esteu atents al blog!
Egin dugu zozketa eta irabazleak 4 eta 10 zenbakiak izan dira: Quim eta Xavi! E-mail bidez jarriko gara zuekin harremanetan sarrera nola jaso azaltzeko! Gainontzekoei, eskerrik asko parte hartzeagatik eta adi egon blogari!
Per què hi ha tantes preguntes… i tan poques respostes?
Per què en dieu crisi quan voleu dir-ne desigualtat?
Perquè sempre escriuen la història els mateixos?
I encara teniu la barra de fer un segon pack de retallades?
Des de la ràbia més profunda del meu cor: per què encara formem part d’Espanya?
No sabeu que podem anar cap allà on volem (i no cap a on ens dirigeixen), si perdem la por a pensar per nosaltres mateixos i som conseqüents amb els nostres pensaments?
Les nostres preguntes són pedrades
que les vostres respostes no saben esquivar.
¿¿Po qué??
Sabeu que els vostres silencis són la confirmació de les nostres sospites?
Per molt que ens intentin enganyar sempre hi haurà gent disposada a fer-se preguntes que incomodin, i que no canvii mai.
Encara creieu que dormim?
Per què no hi ha diplomats en ciències de la tendresa ?
La independència dels pobles oprimits és la solució a la crisi’