“Per què ells en diuen Euskal Herria i nosaltres Ítaca?” Marc Biosca

Divendres 26 de març | 19h | Euskal Etxea
Amb el subtítol “Bascos i catalans canten la seva nació”, aquest llibre convida a l’anàlisi d’una de les aportacions de la cultura popular i de masses més puixants de la segona meitat del segle XX tant a casa nostra com al País Basc: la cançó, utilitzada per analitzar aquells elements lingüístics, històrics, memorialístics i estètics que han conformat els contorns de la identitat nacional als dos països.

“Haiek zergatik deitzen diote Euskal Herria eta guk Ithaka?” Marc Biosca

Martxoak 26, ostirala | Marc Biosca | 19.00etan |

Euskal Herriko eta Herrialde Katalanetako kantagintzek nazio identitatearen sorkuntzan izan duten eragina aztertu du Marc Biosca soziologoak, Euskal Herrian urtebetetxo eman ondoren argitaratutako saiakera-liburuan. “Herri-kantua prozesu politiko baten musika” dela dio bertan, eta, musika gidari hartuta, hizkuntza, estetika, historia, politika… errepasatzen ditu Bioscak. Salvador Cardús-ek Antton Olanok euskaratutako liburuaren hitzaurrean dioen moduan “nahiz eta kantagintzari buruzko hausnarketa izan, irakurleak, bi herrien argazki garbia aurkituko du” liburu honetan.

Mikroipuinak

Escriu el teu conte amb un màxim de 140 caràcters

Del 18 de març al 23 d’abril, durant el Literaldia’10, entre tots i totes les escriptores que ens visitin crearem un gran conte col•lectiu. Si vols veure i llegir com es va fent aquest conte, segueix-nos al Twitter (Euskaletxeabcn) o al nostre blog.

Per una altra banda, us convidem a enviar-nos les vostres creacions, els vostres microcontes mitjançant el blog de l’Euskal Etxea i el apartat que hem creat exclusivament per això, o també mitjançant el Twitter o Facebook. Amb una durada màxima de 140 caràcters, respectant l’espai que ofereix el twitter, podreu enviar tants microcontes com vulgueu. I el 16 d’abril podreu gaudir de la nit de microcontes a l’Euskal Etxea.

Hi ha molts tipus de microcontes, però la característica de tots és la brevetat; en el nostre cas, haurem de crear un conte amb un nombre d’espais limitat (140); podem crear un altre món, retratar el que vivim, deixar obertes les portes per a l’imaginació, il•luminar allò que no es veu…teniu l’oportunitat de fer això i molt més, tot depèn de la vostra imaginació!

Literaldiak irauten duen bitartean, Bartzelonara hurbiltzen diren euskal idazleen artean ipuin bat idatziko dugu. Ipuinaren nondik-norakoa jakin nahi baduzu, jarrai gaitzazu twitter bidez.

Bestalde, Euskal Etxearen bloga, twitter eta Facebook bidez ere mikroipuinak helaraztera gonbidatzen zaituztegu. Literaldiak iraun bitartean, nahi duenak nahi adina mikroipuin idatzi ahal izango ditu, beti ere twitterrak (140 karaktere)eskaintzen duen tartea errespetatuz.. Eta apirilak 16an mikroipuin gauaz gozatzeko aukera.

Mota askotako mikroipuinak dauden arren, ezaugarri orokorra laburtasuna da; gure kasuan, hitz kopuru mugatu batzuekin (140) ipuin bat sortu beharko dugu; beste mundu bat sortu, bizi duguna erretratatu, irudimenari ateak irekiak utzi, ikusten ez dena agerian utzi…hau dena eta gehiago egiteko aukera duzue, zuen irudimenaren esku uzten dugu!

Adi egon eta parte hartu!

Ibai Atutxa. 452 gradu Fahrenheit

Imaginatzen dut ‘bascos a barcelona’ horietako bat ni ere izan banaizela, dudarik gabe euskalduna, eta dudarik gabe Bartzelonan bizi naizen heinean. Duela hiru bat urte etorri nintzen Bartzelonara Literatura Konparatuan Masterra egiteko asmoarekin, eta ordutik hona, buru-belarri lanean nabil lagun talde batekin 452 gradu Fahrenheit [link https://www.452f.com/index.php/eu.html] aldizkarian. Batez ere proiektu honi buruz hitz egingo dizuet Bartzelonako euskaldunok egiten dugunaren adibide.
Euskal Filologia, Kamarero, Literatura Konparatu, Irakasle Partikular, Filosofia Garaikide, Euskara irakasle, eta Egunkari Banatzaile lanak eta ikasketak egin ditut Euskal Herria, Ingalaterra eta Katalunian zehar eta 452fk guzti horretatik zerbait duela pentsatzea gustatzen zait, beste taldekideen ezagutzekin batera. Proiektu potoloa, beraz, burutu nahi duguna.

Zer da, baina, 452faldizkaria? Oinarri oinarrian literatura konparatuaren alorra jorratu nahi duen sei-hileroko aldizkari digitala da. Esan bezala, ikerketa munduan hasi berri garenon artean sortu dugu 452f, eta ikerle hasi berri zein ospetsuen topalekua izatea nahi genuen hasieratik, batez ere, literaturari buruzko ahots eta pentsamendu berriei lekua bermatzeko asmoarekin. Edukien kalitatearen alde egiten dugu beti (horretarako sortu genuen komite zientifikoa [link https://www.452f.com/index.php/eu/comite-cientifico-02 ] ), eta horrekin hizkuntzenganako konpromisoa[link https://www.452f.com/index.php/eu/traductores-02 ]ere hartu genuen hasieratik (euskaraz, katalanez, ingelesez eta gazteleraz argitaratzen ditugu eduki eta artikulu guztiak). Guzti horrek aldizkariaren itxura eta funtzionaltasunari kalterik ez egitea zen beste xedeetako bat, eta Igotz Ziarretaren diseinuari [link https://www.igotz.com/ ; https://www.deabruk.com/ ] eta ilustratzaile taldeari [link https://www.452f.com/index.php/eu/illustradores-02] esker lortu dugula pentsatu nahi du. Literatura Konparatu berritzailea, beraz, ahalik eta irakurlego zabalenari, ahalik eta kalitaterik altuenarekin.
Bigarren alea kaleratu berri dugu. Oraingoan, nazio nortasunak eta literaturaren arteko erlazioa jorratu eta problematizatu nahi izan dugu monografikoan [link https://www.452f.com/index.php/eu/editorial-02 ] eta emaitza interesgarria lortu dugula ezin uka daiteke. Zoritxarrez ez digu euskaldunik idatzi oraingoan, baina argi geratu da asko dugula ikasteko munduko herri ezberdinetatik proposatu digutenetik. Miszelanian gainera, Gabriel Arestiren “NireAitarenEtxea” poemaren errusierarako itzulpenaz hitz egiten digun artikulua ere argitaratu dugu.Oraingoz hizkuntza originaletan badaude ere, datozen egunetan argitaratuko dira artikuluen itzulpen guztiak. Anima zaitezte eta irakurri!!

Entrevista a la nova cafetera del Txoko

1. Qui/Què és la nova cafetera de l’Euskal Etxea? Bé, sóc un producte de màxima qualitat, que he passat per moltes proves abans de poder tenir l’honor de ser la nova cafetera de l’Euskal Etxea. Més de 6000 cafeteres ho volien ser, van ser proves molt dures: s’havien de fer molts cafès, havíem de fer slaloms amb les tasses a sobre, havíem de ser capaços de distingir només amb el tacte si un cafè era descafeïnat o no… Ha estat dur, però ha valgut la pena!

2. Com definiries quin tipus de cafè es trobarà la gent que vingui al Txoko? De molt bona qualitat!! No només per la qualitat del cafè mateix, sinó també pel tracte de la gent del Txoko, l’ambient acollidor…Jo sé que hi ha gent que pensa que al Txoko només hi poden entrar socis o sòcies de l’Euskal Etxea, però això no és així!! L’entrada és lliure, i no només això, és molt recomanable si vols passar una bona estona, desconnectar de la feina, trobar-te amb els amics, gaudir de les propostes culturals de l’Euskal Etxea…

3. De cara al futur…què vols ser quan siguis gran? M’agradaria ser Juan Valdés!

4. A continuació i per acabar respon només amb una paraula (o dues…):
5.1?Un racó de Barcelona: És clar, el Txoko de l’Euskal Etxea!!
5.2? Un racó d’Euskal Herria (si en coneixes algún):N’hi ha tants!!!
5.3?Un menjar: Tiramisú, pastis de moca, pastis de cafè,
5.4?Un menjar:Qualsevol cosa que es pugui menjar amb cafè!
5.5?Una beguda:Mira que preguntar-ho…cafè!!!
5.6?Una pel•lícula:Cafè irlandès, Coffee and cigarettes…
5.6?Un llibre:Qualsevol llibre de qualsevol autor que ve al Literaldia d’enguany!
5.7?Un adjectiu per qualificar-te: “Negre com el diable, calent com l’infern, pur com un àngel, dolç com l’amor”

Mihiluze

26 de març | 18h | UB (Aula 104. Pati de Lletres de l’edifici històric)

Mihiluze és un concurs que ha tingut un gran èxit a Euskal Telebista (ara també en TV-3 de la mà de Bocamoll). Els concursants, en aquest cas l’alumnat d’euskara de tota Barcelona, hauran de superar unes proves jugant sempre amb aquesta llengua: desxifrar missatges, acabar versos, contestar preguntes… Al final, en aquest divertit concurs, l’equip guanyador és aquell que millor coneix la llengua i la cultura.

+ info www.literaldia.com

Alaliriria | Projecció del documental sobre el poeta Mariano Iñigo

24 de març | 20h | Euskal Etxea

Documental de Xabier Lopez Aranburu sobre la vida del poeta Maria Iñigo, poeta amb arrels castellanes, a les que no renuncia, i amb una trajectòria poètica forjada en el País Basc.

+ info www.literaldia.com

Xerrada sobre la situació de l’escriptor basc Asel Luzarraga recentment empresonat a Xile

23 de març | Lutxo Egia, representant de l’Euskal Pen Kluba | 20h | Euskal Etxea

Membre del grup punk “Punkamie”, escriptor, professor, anarquista, basc… Això és Asel. L’any passat va marxar a viure a Xile i es va unir al moviment a favor dels maputxes. El van detenir l’últim dia del 2009, en relació a uns atemptats succeïts a Xile. El seu entorn denuncia que tot és un muntatge policial. Des del 10 de març es troba en presó domiciliaria. Lutxo Egia, membre de l’Euskal Pen Klub i amic d’Asel, ens explicarà sobre la seva situació. També comtarem amb la presència d’un representant maputxe i un altre del Pen Català.

+ info www.literaldia.com

Taula rodona sobre la crítica literària basca i els cànons actuals

19 de març | Taula rodona sobre la crítica literària basca i els cànons actuals | Edorta Jimenez – Iratxe Retolaza – Beñat Sarasola – Aritz Galarraga | 19.30h | Euskal Etxea

Qui té el poder dins de la literatura basca? Qui li ha donat aquest poder? Qui dóna els premis? Per què? Quins criteris es fan servir? On tenim la referencialitat, en Euskal Herria o fora? La literatura basca fa pudor? Són l’original i la traducció un text i el mateix?

+ informació www.literaldia.com

Literaldia’10 hemen da!

Ha arribat VI Literaldia, el sisè cicle de literatura que organitzen l’Euskal Etxea de Barcelona i les seccions d’euskara de l’Escola Oficial d´Idiomes, de la UAB i de la UB per donar a conèixer la literatura basca a Catalunya.

Tot un mes de recitals, lectures, concerts de música, concursos, etc. aproparan el públic català a la literatura basca. A més contarem amb l’exposició “Batekmila, els mons bascos” que ens aproparà a la realitat basca i a l’euskara. Literaldia’10 començarà el 18 de març i acabarà el 23 d’abril, dia de Sant Jordi. Trobaràs més informació a www.literaldia.com. Anima’t i vine!

Bartzelonako Euskal Etxeak euskal literatura Katalunian ezagutzera emateko antolatzen duen VI. Literaldia iritsi da. Hilabete batez errezitaldiek, irakurketek, musika emanaldiek, lehiaketek eta abarrek publiko katalana ere euskal literaturara hurbilduko dute. Aurtengoan gainera “Batekmila, euskal munduak” erakusketarekin borobilduko da jaialdia. Literaldia’10, martxoaren 18an hasi eta apirilaren 23an amaituko da, Sant Jordi egunarekin. www.literaldia.com helbidean informazio gehiago topatuko duzu.
Animatu eta parte hartu!

Inauguració de l’exposició Batekmila: Euskal munduak / mons bascos

18 de març | Actuació musical d’Amaia Riouspeyrous i Gorka Knörr | 18.30h | UB (Vestíbul de l’edifici històric)

Amaia Riouspeyrous (Anhaux, 1984) va començar la seva carrera musical participant en un campionat de cant. Després de recórrer Euskal Herria de recital en recital, acaba de publicar el seu primer disc “Har ezazu”. Cantant d’arrel tradicional, està desenvolupant la seva carrera cap el pop i el rock.

+ informació https://www.literaldia.com/

« Pàgina Anterior — Següent Pàgina »