‘Warcelona’: apostem per les exposicions

Fotografia, il·lustració, pintura… tots els formats hi són benvinguts i recollits. L’Euskal Etxea de Barcelona és també un espai on es fan exposicions quinzenals que abasten diferents àmbits i que segur que us deixaran amb la boca ben oberta.

Té amargo, Punk Cubà, World Souvenir… són les primeres exposicions que han vestit les parets de l’Euskal Etxea des que ha començat el curs.

Des del 26 d’octubre podeu veure Warcelona [Una història de violència] de l’il·lustrador i fotopediodista Jordi Borràs.

Jordi Borràs defineix així la mostra: “Un cop de puny a la cara de la convivència. Això és el que pretenc amb aquesta mostra fotogràfica. Són 20 imatges dels últims anys, coincidint amb l’agreujament de la crisi econòmica en la què estem submergits.? La ciutat de Barcelona és alguna cosa més que turistes despistats consumint paelles infectes amb colorant regades amb sangria de brick, o les flamants botigues del Passeig de Gràcia només aptes si la bossa sona. Rere aquesta ciutat aparador –la millor botiga del món, en diuen– s’hi amaga la capital d’un país que perd població a resultes d’una salvatge crisi econòmica sumada a una elitització promoguda per 32 anys de governs progressistes i una mica més d’un any d’un govern conservador que sembla seguir els mateixos passos. El malestar polític i social es fa palès amb un número exponencial de manifestacions sovint silenciades pels mitjans de comunicació, titllant tot brot de violència urbana com el resultat de les ganes de protagonisme de quatre brètols. Aquesta manera tan banal d’analitzar una realitat complexa, passa pàgina de la mateixa manera a les actuacions més que dubtoses d’una policia catalana cada dia més qüestionada.
El conflicte nacional, tan a l’ordre del dia últimament, sumat a una incansable lluita social, fan un excel·lent caldo de cultiu per la violència. I quan parlo de violència en parlo amb totes les seves formes: un contenidor cremat, una mirada, una pallissa, una pedrada… violència com a recurs, com un crit agònic cap a una ciutat que no hi veu ni escolta, mentre camina inubtablement cap a l’abisme.”