“To shoot an elephant” és un relat sobre un testimoni presencial en la Franja de Gaza. El 27 de desembre de 2008, l’Operació “Cast lead” (Plom Fos) va estar disparant a elefants durant 21 dies. Imatges urgents, insomnes, esgarrifoses i brutes dels únics estrangers que van decidir i van aconseguir romandre, encastats en les ambulàncies de la Franja de Gaza, al costat de la població civil palestina.

Click here to view the embedded video.

“Parking” no només és una pel·lícula, és un experiment que ens mostra que el cinema és encara alguna cosa màgica. Al juliol de 2006 el cineasta Roger Gual (Smoking Room, Remake) va ajuntar a 16 persones sense experiència en el món del cinema per a realitzar una pel·lícula virtualment sense pressupost i amb només un mes de termini. El grup es va posar a l’altura de les exigències i ens van portar aquesta història d’un executiu que canvia la seva oficina per la garita del guàrdia de seguretat en el soterrani on està l’aparcament per a disgust dels empleats i, especialment, del seu fill i nora.

Click here to view the embedded video.

Escrita per Aizpea Goenaga, Sukalde kontuak (Secrets de cuina) és una comèdia d’intriga que es desenvolupa a una escola de cuina de Sant Sebastià, ajunta un munt de situacions inversemblants en un “senzill” guió. L’humor és la nota predominant en aquesta pel·lícula coral, encara que també es fa una critica al materialisme existent en la nostra societat.

Click here to view the embedded video.

Ander, solter d’uns quaranta anys, duu una vida rutinària, entre el seu lloc d’operari d’una fàbrica de bicicletes i les labors agràries del seu caseriu, on viu al costat de la seva mare i la seva germana. Un dia té un accident i es trenca una cama, pel que la família, a pesar de les reticències de la mare, decideix contractar a un immigrant peruà, José, per a realitzar les tasques del caseriu. L’arribada de José modifica la vida de la casa i la vida de Ander, ja que comencen a sorgir-li sentiments que no sabia que en tenia, provocant-li un fort conflicte interior. La seva relació amb Pello, el seu millor amic, i amb Remi, la prostituta de la zona, també es veu modificada per aquest personatge, que els obliga a posicionar-se.

Click here to view the embedded video.

Itsasoaren alaba. Director. Josu Martinez

Abans que l’Haize complís dos anys, els GAL van matar al seu pare, el refugiat Mikel Goikoetxea, “Txapela”. Sense tenir el més mínim record seu, vint-i-cinc anys després ella comença a preguntar. “Itsasoaren alaba” és el testimoniatge d’un exercici de memòria. Embastant els testimoniatges de qui li van conèixer, l’Haize descobrirà a poc a poc al seu pare i la seva època, barrejant diferents mons i sensacions, i convertint a l’espectador en testimoni del seu irrepetible viatge a les pròpies arrels.

Click here to view the embedded video.

Un viatge per un dels llocs sobre els quals el món té posada sempre la seva mirada, però del que ho desconeixem gairebé tot. Qui són els seus músics més representatius i com viuen? Què pensen del que els ha tocat viure i com ho enfronten a través de les seves lletres i les seves melodies? Dels anuncis publicitaris i el neó de Tel Aviv a la pobresa i desesperança dels territoris ocupats de Cisjordània i el gran camp de concentració en el qual han convertit la Franja de Gaza, Checkpoint Rock comparteix, amb músics molt diferents, de poble en poble i de checkpoint en checkpoint, un recorregut que canviarà la visió que tenim d’aquest poble en conflicte.

Click here to view the embedded video.

Rei i bufó, qui podrà més, bertsolari i actor!

Qui jugarà millor amb la paraula, això és el que es vol experimentar en aquest joc entre el rei i el bufó. El verso i el teatre, el bertsolari i l’actor, qui serà millor? L’actor farà servir diferent personatges per poder fer front a les paraules del bertsolari. No ho tindrà fàcil, ja que el bertsolari és el rei de la paraula. El bufó, mentrestant, voldrà jugar amb el rei burlant-se d’ell.

Erregea eta bufoia, nor baino nor, bertsolaria eta aktorea!!

Kirmen Uribe (Ondarroa, 1970), poeta i novel·lista basc que acaba de guanyar el Premio Nacional de Narrativa amb Bilbao – New York – Bilbao.

Això no és una novel·la, és una escultura feta d’anècdotes que sempre ens porten més enllà; un gran mosaic de petits moments i una sensibilitat colpidora. Kirmen Uribe (Ondarroa, 1970), poeta i novel·lista basc que acaba de guanyar el Premio Nacional de Narrativa amb Bilbao – New York – Bilbao.

Itziar Ziga fa servir la manera d’escriure d’una gossa, una literatura que queda al marge de la societat que ens castiga i ens castra. Ens presenta una feminitat paròdica, fent servir testos d’una feminitat no hegemònica, i aposta per no callar, per un crit a favor de dir i fer el que volem. Itziar ens diu que ser dona o home és un diagnòstic mèdic i social, i s’agafa a aquesta naturalesa de dona, però no pel que tenim entre les cames, com estratègia política, si no “perquè he sigut violada físicament, sexualment, afectivament, econòmicament, simbòlicament…”.