Txiki eta Otaegi

January 11, 2014

23/01/2014 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Cicle Ez ahaztu-No oblidem: Txiki eta Otaegi. Xerrada a càrrec de Magda Oranich, advocada en el procés. Gratuït

Txiki fou executat el mateix dia que van afusellar Àngel Otaegi, també d’ETA, i José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo, del FRAP. Aquestes cinc condemnes a mort formaven part de l’estratègia del dictador Francisco Franco per a escarmentar el moviment opositor que exigia llibertat i democràcia.

La defensa de Txiki en el consell de guerra sumaríssim del 19 de setembre del mateix any es va adjudicar a Marc Palmés i a Magda Oranich, coneguts antifranquistes, que solament van tenir quatre hores nocturnes per a preparar-la, malgrat la petició de condemna a mort.

Amb aquesta xerrada coneixerem els fets de la mà de Magda Oranich.

1335455865763


Txiki eta Angel Otaegi ETA kideak, José Humberto Baena, Ramon García Sanz eta Jose Luis Sanchez Bravo FRAP-eko kideekin, egun berean fusilatu zituzten. Askatasuna eta demokrazia eskatzen zuten mugimendu ezberdinen aurka Francok hartutako erabakia izan zen 5 pertsona hauen heriotz zigorra.

Txikiren defentsa Marc Palmés eta Magda Oranich abokatuek eraman zuten, soilik lau ordu izan zituztelarik aurreko gauean defentsa hau prestatu ahal izateko.

Hitzaldi honetan Magda Oranich-en presentziari esker, zuzen-zuzenean jakingo dugu gertaera hauen berri.

Ruta per la Mina

December 21, 2013

18/01/2014 Dissabte, 11h a La Mina. Cicle Ez Ahaztu- No obildem: La memòria de la ciutat. Ruta pel barri de La Mina. Gratuït. Cal inscripció prèvia aquí

Com diuen des de La Mina (desdelamina.net), “…perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia…”, hem decidit fer un relat de la ciutat, una memòria de la ciutat diferent i distant de la que surt a les guies, atenent sobre tot a aquelles parts de la nostra ciutat més desconegudes, més estigmatitzades, més apartades del centre turístic i massificat.

Quantes vegades heu estat al barri de La Mina? I quantes vegades heu sentit parlar d’ella? Perquè no conèixer-la de primera mà, de la mà de les entitats i persones que hi treballen i hi viuen allà? Vine i descobreix una altra ciutat, la ciutat on també hi viu La Mina.

camaronli0


La Mina auzoa Bartzelonako auzo zigortuenetakoa da, estigmatizatuena agian. Zenbat aldiz entzun dugu La Minari buruz hitz egiten? Eta zenbat aldiz izan zara bertan? Zergatik ez ezagutu auzoa bertan lan egin eta bertan bizi direnen eskutik? Zatoz eta ezagutu beste Bartzelona bat, erdigune turistiko eta masifikatutik kanpo dagoen Bartzelona bat.

La Mina auzotik dioten bezala, “…mapek soilik legenda bat agertzen dute albo batean, eta gida modura baliatzeko gehiago behar dugu…”. Horregatik hiriaren kontakizun ezberdin bat, hiriaren oroimen ezberdin bat egin nahi dugu Euskal Etxetik, erdigune ezagunetik urrundua, batez ere auzo ezezagun, estigmatizatu eta urrutiratuenei arreta paratuz.

BCN 1714-2014

December 14, 2013

16/01/2014 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Cicle Ez Ahaztu-No oblidem: Saber guanyar. Tricentenari BCN 1714-2014. A càrrec de Toni Soler, comissari del Tricentenari a Barcelona. Gratuït

El 2014 es complirà el 300 aniversari dels fets de l’11 de setembre de 1714. Serà, doncs, una commemoració ciutadana que servirà per redescobrir la ciutat del segle XVIII, entendre la dimensió dels fets i posar-los en relació amb la realitat present i les expectatives de futur.

Toni Soler, comissari del Tricentenari a Barcelona, serà l’encarregat de oferir la xerrada “Saber guanyar. Tricentenari BCN 1714-2014”. Toni Soler, a més a més, és periodista, productor de televisió i escriptor.

Barcelona agost 2013 tricent

2014ean, 1714ko irailaren 11ko gertaeren 300.urteurrena beteko da. XVIII. Mendeko hiria berriro ere ezagutzeko aukera emango duen hiri ospakizun bat izango da, gertatu zenaren dimentsioa ulertzeko parada eta gaur egungo errealitate eta etorkizuneko aukerekin erlazioan jartzeko ere balioko du.

Toni Soler, Bartzelonan Tricentenari-aren komisarioa, izango da Saber guanyar. Tricentenari BCN 1714-2014” hitzaldia eskaintzearen arduraduna. Toni Soler, kazetaria, telebista ekoizlea eta idazlea ere bada.

Sirena hotsak

December 14, 2013

10/01/2014 Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Cicle Ez ahaztu-No oblidem: Projecció del documental “Sirena hotsak”. Gratuït

El documental «Sirena Hotsak-Soroll de sirenes», produït per GITE-IPES i Ahaztuak i dirigit per la deustuarra Patricia Muñoz, és un treball, una reflexió sobre la memòria històrica, i analitza especialment el paper de la dona basca durant la guerra de 1936-39.??Aquest documental, «Sirena hotsak-Soroll de sirenes» és el primer d’una sèrie de tres. «Els sis primers mesos els dediquem al treball d’hemeroteca. De fet, reunim més de 600 notícies relacionades amb l’activitat de les dones basques durant els bombarders», explica l’historiador i coordinador del projecte, Txema Uriarte.

El treball va prosseguir amb la història oral: així es van realitzar trenta entrevistes en Bilbo i localitats de la seva comarca a dones que van viure els bombardejos, dones que, en aquells temps, eren nenes encara.??Una de les peculiaritats d’aquest film resideix en la col·laboració del veïnat de Bilbo Zaharra a l’hora de recrear dos moments històrics concrets: el mateix 18 de juliol de 1936 i la vida dins dels tuneles que s’utilitzaven com a refugis als barris de Zabala, Sant Francisco i Bilbo Zaharra. Desenes de veïns d’aquests barris es van prestar a actuar i a aportar vestuari d’època.

DVDsirena hotsak

“Sirena Hotsak-Soroll de sirenes” dokumentala GITE-IPES eta Ahaztuak elkarteek ekoiztu dute eta Patricia Muñoz deustuarrak zuzendu. Oroimen historikoari buruzko lan eta hausnarketa bat da, eta batez ere 1936-39ko gudan euskal emakumeek izan zuten papera aztertzen du.

Dokumental hau, hiru lanez osatua egongo den serie bateko lehenengoa da. «Lehen sei hilabeteak hemeroteka lanera eskaintzen dizkiegu. Izatez, emakumeek bonbardaketetan zehar izandako paperari buruzko 600 albidte baino gehiago bildu ditugu» azaltzen du Txema Uriarte historialari eta proiektuaren koordinatzaileak.

Lanak ahozko historiarekin jarraitu zuen: honela, Bilbon eta bonbardaketak pairatu zituzten inguruko herrietan 30 elkarrizketa egin zituzten bertako emakumeei (garai haietan haurrak besterik ez zirenak).

Filmaren berezitasunetako bat Bilbo Zaharreko bizilagunek eskaini zuten laguntza edo auzolanean datza. Bi gertakari historiko antzezteko, 1936ko uztailaren 18an bertan gertatutakoa bat eta meatze baten barruan jazotakoa bestea,Zabala, San Frantzisko eta Bilbo Zaharreko bizilagunek parte hartu zuten, garai hartako jantziak ere ekarri zituztelarik.

EEak 35 urte

December 14, 2013

09/01/2014 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Cicle Ez ahaztu-No obilem: La memòria de l’Euskal Etxea de Barcelona. 35 anys. A càrrec de socis i sòcies de l’entitat. Gratuït

L’Euskal Etxea de Barcelona fa 35 anys a la seu on ara està ubicada. Hem decidit fer un forat al cicle de memòria històrica a la nostra entitat degut al recorregut que moltes dones i homes van iniciar ara fa 35 anys ha endut a l’entitat al que ara és: el centre de referència de la cultura basca a Barcelona. Repassarem els inicis i posterior evolució de l’Euskal Etxea durant tot aquests anys.

Bartzelonako Euskal Etxeak, oran dagoen lekuan, 35 urte beteko ditu 2014 urtean. Oroimen historikoaren zikloaren barruan tartetxo bat egitea erabaki dugu duela 35 urte hainbat emakume eta gizonek ekin zioten bidea aitortzeko asmoz, Euskal Etxea orain dena ahalbidetu zutenak: Bartzelonan euskal kulturaren erreferentea. Hasiera nola izan zen eta ondorengo urte guzti hauetan Euskal Etxeak izan duen bilakaera ezagutuko dugu.

Memòria històrica

June 22, 2013

A l’Euskal Etxea no volem perdre la memòria. Cada mes de gener us volem fer recordar i assegurar-se que no oblideu.

Per això, cada any, fem aquest cicle perquè conegueu els motius pels quals cal que tinguem memòria.Us animem a conèixer històries d’aquelles que no us deixaran indiferents. I es que el cicle EZ AHAZTU-NO OBLIDEM de l’Euskal Etxea de Barcelona us permet conèixer en primera persona totes aquelles persones que no es donen per vençudes.

import_13759457_1

No hem perdut la memòria

January 19, 2013

El mes de gener encara us vol fer recordar i assegurar-se que no oblideu. Per això encara sou a temps de conèixer motius pels quals cal que tinguem memòria. Si ja us heu recuperat de la tamborrada us animem a conèixer històries d’aquelles que no us deixaran indiferents. I es que el cicle EZ AHAZTU-NO OBLIDEM de l’Euskal Etxea de Barcelona us permet conèixer en primera persona totes aquelles persones que no es donen per vençudes. Això sí, també hi ha, com sempre moments per a distreure’s amb bona música!

Encara queden dues activitats del cicle Ez Ahaztu-No oblidem al qual l’Euskal Etxea hi ha dedicat el mes de gener. D’una banda, podeu conéixer la insubmissió de ben a prop amb Edurne Elizondo, autora del llibre “Ez dugu nahi. Intsumisioaren ahotsak Euskal Herrian”.

untitled

D’altra banda, el documental Ziztadak-Tábanos i la xerrada a càrrec de Sabino Ormazabal us permetran conèixer tots els detalls de la desobediència, l’acció i la lluita no violentes a Euskal Herria.

http://www.vimeo.com/40309283

I com les xerrades i la lluita no són incompatibles amb la diversió. La proposta musical que us fem per als darrers dies de gener és Saioa. Una proposta de folk rock que us encantarà i que us farà començar amb bona música la nit de dissabte.

saioa

Ziztadak-Tábanos

January 12, 2013

31/01/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Documental Ziztadak-Tábanos i xerrada a càrrec de Sabino Ormazabal i dels directors del film: Oriol Andrés, Carlos Castro i Gemma Garcia [Ez Ahaztu-No Oblidem] Gratuït


Quan els estats no situen com a prioritat el benestar de les persones, quan garantir el creixement dels negocis posa en risc el més bàsic de la condició humana, només cal desobeir i construir posant la vida en el centre.

En aquests moments en què, com diu Fernández Llíria, per donar llibertat als diners fa falta empresonar i acoquinar a la gent, la desobediència i l’acció no violenta és una via legítima i coherent per frenar a uns mercats als quals les persones els importen molt poc.

Recuperar i aprendre de l’experiència d’altres lluites és fonamental en la conjuntura actual. Això és el que pretén el documental Ziztadak-Tábanos que se centra en l’acció no violenta com a mètode i filosofia a partir d’experiències concretes a Euskal Herria.

http://www.vimeo.com/40309283
ziztadak_tabanos-poster

Ez ahaztu- No oblidem

January 5, 2013

El mes de gener a l’Euskal Etxea serveix per a no oblidar. Per tenir ben present la memòria. Però també per gaudir de la música, de Sant Sebastià i del Campionat de Mus. Tot plegat, acompanyat com sempre, de les propostes del txoko, tallers, exposicions i un llarg etcètera que sempre us ofereix l’Euskal Etxea. Comencem l’any 2013 amb força!

Reserva un espai per a la memòria. Guarda un espai per a dir que no oblides. I vine a descobrir històries que cal recordar a l’Euskal Etxea. L’agenda del mes de gener ve carregada de xerrades, documentals, presentacions de llibres, etc… amb la clara voluntat de no oblidar. La primera que et proposem és el passi del documental Operació Garzón, una projecció que no et deixarà indiferent.

agenda gener

Però també tenim un espai per a la música, com no podia ser d’altra manera. I les primeres propostes que us fem passen per Ainara LeGardon i un deliciós vermut musicat amb Mireia Izquierdo & Yeray Hernandez (Taller de Músics).

I sortejos, i futbol, i tallers, i una nova oportunitat d’aprendre euskara, i les primeres passes de la korrika… Encara no has mirat el calendari d’activitats? Doncs no ho facis sense tenir la tev agenda al costat i començar a reservar dies!

I la setmana que ve… molt més! Amb Campionat de Mus inclós!

calendari

Ez dugu nahi

December 24, 2012

24/01/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada “Les veus de la insubmissió a Euskal Herria” [Ez Ahaztu-No Oblidem]. A càrrec d’Edurne Elizondo, autora del llibre “Ez dugu nahi. Intsumisioaren ahotsak Euskal Herrian”. Gratuït

Al llarg de la dècada de 1990 milers de joves bascos van dir un no rotund a l’exèrcit espanyol i francès. Aquesta negativa radical, a més de marcar de dalt a baix una generació, va quallar en la societat basca, ja que aquell moviment que va ser capaç de posar fi al servei militar no es va limitar a influir en els joves que van ser cridats a files, sinó que va tenir la força d’unir en lluita a un grup de persones molt divers. Van ser diferents les raons que van portar a la ciutadania a ajuntar-se a aquest grup tan plural: l’antimilitarisme, el patriotisme, el pacifisme… Aquest llibre ha volgut reunir totes aquestes veus i perspectives de la insubmissió, perquè el lector tregui les seves pròpies conclusions, doncs aquest serà, segons els protagonistes, l’exercici necessari per fer front a les lluites actuals i esdevenidores.

untitled

« Pàgina Anterior Següent Pàgina »