No hem perdut la memòria

El mes de gener encara us vol fer recordar i assegurar-se que no oblideu. Per això encara sou a temps de conèixer motius pels quals cal que tinguem memòria. Si ja us heu recuperat de la tamborrada us animem a conèixer històries d’aquelles que no us deixaran indiferents. I es que el cicle EZ AHAZTU-NO OBLIDEM de l’Euskal Etxea de Barcelona us permet conèixer en primera persona totes aquelles persones que no es donen per vençudes. Això sí, també hi ha, com sempre moments per a distreure’s amb bona música!

Encara queden dues activitats del cicle Ez Ahaztu-No oblidem al qual l’Euskal Etxea hi ha dedicat el mes de gener. D’una banda, podeu conéixer la insubmissió de ben a prop amb Edurne Elizondo, autora del llibre “Ez dugu nahi. Intsumisioaren ahotsak Euskal Herrian”.

D’altra banda, el documental Ziztadak-Tábanos i la xerrada a càrrec de Sabino Ormazabal us permetran conèixer tots els detalls de la desobediència, l’acció i la lluita no violentes a Euskal Herria.

http://www.vimeo.com/40309283

I com les xerrades i la lluita no són incompatibles amb la diversió. La proposta musical que us fem per als darrers dies de gener és Saioa. Una proposta de folk rock que us encantarà i que us farà començar amb bona música la nit de dissabte.

Ziztadak-Tábanos

31/01/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Documental Ziztadak-Tábanos i xerrada a càrrec de Sabino Ormazabal i dels directors del film: Oriol Andrés, Carlos Castro i Gemma Garcia [Ez Ahaztu-No Oblidem] Gratuït

Quan els estats no situen com a prioritat el benestar de les persones, quan garantir el creixement dels negocis posa en risc el més bàsic de la condició humana, només cal desobeir i construir posant la vida en el centre.

En aquests moments en què, com diu Fernández Llíria, per donar llibertat als diners fa falta empresonar i acoquinar a la gent, la desobediència i l’acció no violenta és una via legítima i coherent per frenar a uns mercats als quals les persones els importen molt poc.

Recuperar i aprendre de l’experiència d’altres lluites és fonamental en la conjuntura actual. Això és el que pretén el documental Ziztadak-Tábanos que se centra en l’acció no violenta com a mètode i filosofia a partir d’experiències concretes a Euskal Herria.

http://www.vimeo.com/40309283

Ez ahaztu- No oblidem

El mes de gener a l’Euskal Etxea serveix per a no oblidar. Per tenir ben present la memòria. Però també per gaudir de la música, de Sant Sebastià i del Campionat de Mus. Tot plegat, acompanyat com sempre, de les propostes del txoko, tallers, exposicions i un llarg etcètera que sempre us ofereix l’Euskal Etxea. Comencem l’any 2013 amb força!

Reserva un espai per a la memòria. Guarda un espai per a dir que no oblides. I vine a descobrir històries que cal recordar a l’Euskal Etxea. L’agenda del mes de gener ve carregada de xerrades, documentals, presentacions de llibres, etc… amb la clara voluntat de no oblidar. La primera que et proposem és el passi del documental Operació Garzón, una projecció que no et deixarà indiferent.

Però també tenim un espai per a la música, com no podia ser d’altra manera. I les primeres propostes que us fem passen per Ainara LeGardon i un deliciós vermut musicat amb Mireia Izquierdo & Yeray Hernandez (Taller de Músics).

I sortejos, i futbol, i tallers, i una nova oportunitat d’aprendre euskara, i les primeres passes de la korrika… Encara no has mirat el calendari d’activitats? Doncs no ho facis sense tenir la tev agenda al costat i començar a reservar dies!

I la setmana que ve… molt més! Amb Campionat de Mus inclós!

Ez dugu nahi

24/01/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada “Les veus de la insubmissió a Euskal Herria” [Ez Ahaztu-No Oblidem]. A càrrec d’Edurne Elizondo, autora del llibre “Ez dugu nahi. Intsumisioaren ahotsak Euskal Herrian”. Gratuït

Al llarg de la dècada de 1990 milers de joves bascos van dir un no rotund a l’exèrcit espanyol i francès. Aquesta negativa radical, a més de marcar de dalt a baix una generació, va quallar en la societat basca, ja que aquell moviment que va ser capaç de posar fi al servei militar no es va limitar a influir en els joves que van ser cridats a files, sinó que va tenir la força d’unir en lluita a un grup de persones molt divers. Van ser diferents les raons que van portar a la ciutadania a ajuntar-se a aquest grup tan plural: l’antimilitarisme, el patriotisme, el pacifisme… Aquest llibre ha volgut reunir totes aquestes veus i perspectives de la insubmissió, perquè el lector tregui les seves pròpies conclusions, doncs aquest serà, segons els protagonistes, l’exercici necessari per fer front a les lluites actuals i esdevenidores.

Marcelo Usabiaga

17/01/2013 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Xerrada-projecció de “Marcelo Usabiaga. Una vida de compromís i lluita” [Ez Ahaztu-No Oblidem]. Xerrada a càrrec de Miguel Usabiaga i Marcelo Usabiaga. Gratuït

“La joven guardia. Marcelo Usabiaga. Una vida de compromiso i lucha”, escrit per Miguel Usabiaga, explica la vida d’un jove d’aquella generació que va accedir al compromís polític i social en els inicis republicans i ja no ho va deixar mai. Arrenca en un tren, en el qual el protagonista, de 17 anys, condueix a un grup de fugitius després de la derrota de la revolució asturiana de 1934. Intenta passar-los a França, i això li costa la seva primera presó. Transita per tota la vida de la II República, segueix en la guerra civil, el maqui, la guerrilla amb la qual el nostre protagonista torna a Espanya, i acaba després de vint-i-un anys de tancament i vida a les presons franquistes. L’obra constitueix el mirall d’una vida concreta, però també el de tota una generació que va lliurar el millor de si sense demanar gens a canvi. Per al personatge, Marcelo, valdria allò de: “la seva vida és una novel•la”. Aquesta novel•la és la que s’ha escrit, sense que es perdés en el relat gens de la seva permanent acció, moviment, risc, lliurament. Tantes peripècies, vicissituds, aventures, situacions límit, com les d’un heroi imaginari; i a més reals, incardinades en la moderna Història del nostre país, explicant-la.

Miguel Usabiaga, l’autor del llibre, va néixer a Sant Sebastià el 10 d’abril de 1961. Després de cursar estudis d’arquitectura a Barcelona va tornar a la seva ciutat natal per obrir l’estudi professional on realitza el seu treball d’arquitecte. Aquesta és la seva tercera obra publicada, després de la premiada novel•la “El Cas Martana” i un conjunt de relats editats pel Fòrum de la Memòria Històrica de Còrdova.

Proposa’ns la teva activitat! / Egin zure proposamena!

El curs d’enguany ja ha acabat però això no vol dir que l’activitat de l’Euskal Etxea es pari! Tot el contrari! Estem preparant ja el proper curs (i ja us podem asegurar que tenim sorpreses ben agradables!) i volem que ens proposis la teva. Tens alguna proposta cultural a fer? Vols ajudar-nos a programar algun acte proposant algun grup de música, xerrada, teatre, etc.? Aquí pots deixar la teva proposta que nosaltres recollirem i treballarem. De cara al proper any també pots participar al grup de cultura. Anima’t i deixa’ns la teva proposta cultural/idea aquí:

Aurtengo kurtsoa amaitu da baina horrek ez du esan nahi Euskal Etxea gelditzen denik! Guztiz kontrakoa! Datorren kurtsoa prestatzen ari gara (eta sorpresa eder batzuk baditugula aurrera dezakegu) eta zure proposamena helazaraztea nahi dugu. Baduzu inolako kultur proposamenik? Musika talderen bat, hitzaldiren bat, antzerki edo bestelakorik ezagutzen duzu eta Bartzelonan ikusteko aukeraz gozatu nahiko zenuke? Utz ezazu hemen zure proposamena eta lantzen saiatuko gara. Datorren urtean kultura batzordea berriz ere martxan jarriko dugu. Anima zaitez eta utz ezazu hemen zure ideia edota proposamena:

Maizales bajo la lluvia

27/I/2012. 19:30h. Euskal Etxea. Taula rodona sobre les vivències dels últims gudaris i milicians bascos en la Guerra Civil amb la presència d’Aitor Azurki (autor del llibre), Marcelo Usabiaga (gudari supervivent, 21 anys a la presó) i Jorge Gimenez Bech (editor). Gratuït.

2012/I/27. 19:30etan. Euskal Etxea. Gerra Zibileko euskal gudari eta milizianoen bizipenei buruzko mahaingurua, Aitor Azurkiren eskutik (liburuaren egilea), Marcelo Usabiaga (gudaria, 21 urte preso egona) eta Jorge Gimenez Bech (editorea). Doakoa.

500 anys de la conquesta de Navarra.1512-2012

26/I/2012. 19:30h. Euskal Etxea. Xerrada a càrrec de Patxi Abasolo, membre de Nafarroa Bizirik 1512-2012. A què ens estem referint quan diem que un dels nostres objectius és recuperar la nostra memòria històrica?.quan nosaltres parlem de memòria històrica estem retrocedint en el temps molt més que la història recent. Però no és menys cert que el nostre viatge de recuperació d’aquells esdeveniments succeïts fa 500 anys va a descobrir-nos que gents d’aquest poble van viure experiències semblants a les quals diferents generacions anteriors a la nostra i fins i tot nosaltres mateixes hem experimentat. Tot això marcat pel factor de la derrota i el sofriment. Si quan parlem de recuperació de memòria, el més freqüent és commemorar uns fets on es ressalta el positiu i s’omet tot allò negatiu, en casos com el nostre es dóna la peculiaritat que el negatiu arriba a constituir-se un dels moments fundacionals de la memòria. És el cas dels esdeveniments de 1512 o les derrotes de Noain i de *Amaiur al juny de 1521 i febrer de 1522, respectivament, on 500 anys després una part significativa d’aquest Poble segueix exigint el rescabalament per aquell sofriment del passat i les conseqüències que han tingut en el nostre present.

2012/I/26. 19:30etan. Euskal Etxea. 1512-2012 elkarteko kide den Patxi Abasoloren eskutik hitzaldia.
Nafarroak memoria historikoa berreskuratu behar duela diogunean, herri zapaldu honek historikoki pairatu behar izan duen inbisibilizazio prozesua gainditu beharra dagoela esan nahi dugu. Garaituen memoria, jazarpena eta akulturalizazioa izango ditugu aztergai, beti ere gaurko Nafarroaz hausnartzeko lagungarria izango direlakoan.

75 anys del bombardeig de Gernika

13/I/2012. 19:30h. Euskal Etxea. Cicle Ez Ahaztu/No Oblidem. Taula rodona amb la presència de Luis Iriondo, supervivent del bombardeig de Gernika, i Alex Carrascosa, artista i activista, col·laborador de Gernika Gogoratuz.

Al 2012 es compleixen 75 anys del bombardeig de Gernika. El dia 13 tindrem l’oportunitat de tenir entre nosaltres a Luis Iriondo, supervivent del bombardeig, i Alex Carrascosa activista i artista col·laborador del centre Gernika Gogoratuz.
Del tractament en blanc i negre dels conflictes al seu abordatge en múltiples colors. Del Guernica de Picasso i la denúncia artística de la guerra a la Guernica vivent i a l’anunci artivista de la pau. Des d’aquestes arrels despunta el projecte Dia-Tekhn?, Diàleg a través de l’Art. Una proposta conceptual que disposa la comunicació entre diferents més enllà del logos —la paraula—, mitjançant la tekhn? —l’art—, i una operació que posa al servei de tota persona, sense distinció alguna, la utilització autònoma d’aquest procediment i de les seves eines.
Alex Carrascosa és artivista —artista plàstic, investigador militant i performer—. Col·labora en Art i Pau amb el Centre d’Investigació per a la Pau Guernica Gogoratuz, el Museu de la Pau de Guernica i la Casa de la Pau i els Drets Humans de Aiete (Donostia/Sant Sebastià) i ha estat comissari de l’I, III i IV Trobada Internacional d’Art i Pau de Guernica. Cofundador del col·lectiu artivista ArtamugarriaK i co(i)nspirador de la iniciativa BatzART! ha estat impulsor dels Cercles de Cadires per al Diàleg en Donostia/Sant Sebastià i Bilbao. És a més artista col·laborador en diferents programes educatius del Museu Guggenheim-Bilbao. En 2010 va publicar el llibre Dia-Tekhn? o Diàleg a través de l’Art (Bilbao, Bakeaz/Guernica Gogoratuz), assaig sobre Artivismo i guia dels seus diferents tallers al llarg d’Europa i Amèrica Llatina.

2012/I/13. 19:30etan. Euskal Etxea. Ez Ahaztu/No Oblidem zikloa. Luis Iriondo, Gernikako bonbardaketa bizi zuen testigantza zuzena, eta Alex Carrascosa artista eta aktibistarekin mahaingurua.

Gernika bonbardatu zutenetik 75 urte betetzen dira 2012an; hilak 13an bonbardaketa hura ezagutu eta bizi izan zuen Luis Iriondo izango dugu gure artean, Alex Carrascosa Gernika Gogoratuz elkarteko kolaboratzaile den artista eta aktibistarekin batera.
Gatazken zuri-beltzezko tratamendutik kolore askotako abordatzera. Picassoren Guernicatik eta gerraren salaketa artistikotik, Gernika bizidunera eta bakearen iragarpen artibistara. Sustrai hauexetatik ernatzen da Dia-Tekhn?, Artearen bitartezko Elkarrizketa proiektua. Ezberdinen arteko harremana logos edo hitzaz haraindi eta tekhn? edo artegintza dela medio bideratzen duen proposamen kontzeptuala eta pertsona ororen zerbitzura, inolako bereizketarik gabe, prozedura honen eta dagokion tresneriaren erabilpen autonomoa jartzen duen operazioa.

Alex Carrascosa artibista da —artista plastikoa, ikerlari militantea eta performer-a—. Gernika Gogoratuz Bakearen aldeko Aztertegian, Gernikako Bakearen Museoan eta Aieteko Bakearen eta Giza Eskubideen Etxean (Donostia) kolaboratzen du eta Gernikako Artea eta Bakearen Nazioarteko 1., 2. eta 3. Topaketetako komisarioa izan da. ArtamugarriaK talde artibistaren sortzaile eta BatzART! ekimenaren ko(i)nspiratzaile, Donostiako eta Bilboko Elkarrizketarako Aulkien Biribilak abiarazi ditu. Halaber, Guggenheim-Bilbao Museoko zenbait hezkuntza-programetako artista laguntzailea da. 2010.an Dia-Tekhn?, Artearen bitartezko Elkarrizketa liburua kaleratu zuen (Bilbo, Bakeaz/Gernika Gogoratuz), Artibismoari buruzko saiakera eta Europan zein Latinoamerikan zehar egindako bere tailerren gida.