Zertarako Amestu [Berri Txarrak] 12 de març 20h

.

ZERTARAKO AMESTU: 12 de març, dimecres. A les 20:00, a l’Euskal Etxea. Aquest film narra l’origen i desenvolupament que ha experimentat el grup de música “Berri Txarrak”. Però no només és un documental sobre aquest grup; aquest treball mostra el que suposa formar part d’una banda de rock. Per a explicar-nos-ho tot, tindrem com a convidat especial el bateria del grup, Aitor Goikoetxea.

ZNMLD08 [III Festival de Cinema Basc a Barcelona]

Egitaraua jeitsi nahi ezkero klik hemen, Si vols baixar la programació clic aquí

Ikasleen Laburmetraiak [ZNMLD07]

NOR NORI NORK ZORATZEN NAU [2b maila]

BARTZELONAN GALDUTA [1b maila]

BARRASKILO LASTERKETA [1a maila]

MUNDUKO EUSKARAREN ERABILERA [EGA taldea]

EUSKAL TAOISMOA [Mintzapraktika]

MURGILDU ZAIZTEZ [2a maila][IRABAZLEAK]

ZNMLD07 [zinemaldia egitaraua]

Projecció d’Agian

Direcció i guió: Arkaitz Basterra
Any: 2007
Durada: 81 minuts
Gènere: Documental
Producció executiva: Arkaitz Basterra
Música: Mikel Urdangarin, Bingen Mendizabal i Rafa Rueda.
Fotografia: Arkaitz Basterra.
Muntatge: Javi Prieto
Interpretació: Kirmen Uribe, Mikel Urdangarin, Mikel Valverde, Bingen Mendizabal, Rafa Rueda

Sinopsi:

Al març de 2003, un poeta basc i quatre amics –tres músics i un pintor- van visitar Nova York gairebé per casualitat per realitzar una sèrie d’actuacions de poesia i música.
Els set-cents mil bascoparlants del món actual “caben en un barri de Nova York”, diu el poeta Kirmen Uribe en Agian. Per tant, “què és el que una comunitat que cap en un barri té per oferir al món o a la ciutat que és el centre del món? “ Allò que tots cinc van descobrir els va sorprendre i, com a conseqüència de les seves reaccions, mig any més tard van treure a la llum el seu treball Zaharregia, txikiegia agian/Una manera de mirar: l’idioma basc amb la llibertat d’expressió de Nova York. Agian és la contemplació d’una partida de ping-pong, en què, amb la música, la poesia i la pintura, es mostren les cinc històries que hi ha al darrera, el resultat de les quals haurà de descobrir l’espectador per si mateix.

Projecció de Corazones Rojos i Ezkaba: la gran fuga de las cárceles franquistas. Presentació i col·loqui amb la directora i el director dels documentals Elisabeth Aranda i Iñaki Alforja.

Corazones Rojos
Dirección, realizació i producció: Elisabeth Aranda
Any: 2004
Durada: 41 minuts
Gènere: Documental
Historiador: Emilio Majuelo
Música: Rafael Huarte, Josep Giménez.
Tècnics: José Ladero, Jordi Jardí
Testimonis: Luis Aranda, Javier Buñuel, Jesús Jalle, Femín Cruchaga, Joaquín Meler, Mª Luisa Pérez, Manuel Sanz Ramírez, Ana Carmen Sainz, Esperanza Sainz

Sinopsi:
Un grapat d’homes i dones, acompanyats per fonts històriques i documents de l’època, ens mostres sense embuts ni excessos, els records atresorats sobre la irracionalitat i la barbàrie: records banyats per la terra de les Bardenas Reales i els camps de la Ribera de navarresa.

Ezkaba: la gran fuga de las cárceles franquistas
Direcció i guió: Iñaki Alforja
Any: 2006
Durada: 70 minuts
Gènere: Documental
Música: Javier Asín

El documental narra la història dels presos del penal franquista “el fort de san cristóbal”, situat a la muntanya d’Ezkaba de Pamplona. A través de testimonis dels protagonistes podem conèixer les condicions del penal i la història de la major fuga de la història de les presons de l’estat. En plena gerra civil espanyola, 795 presos van fugir d’un dels penal més durs del règim franquista: el fort de San Cristóbal: 585 presos van ser recapturats, 210 foren assassinats i només 3 aconseguiren de creuar la frontera. Aquest documental conta, amb veu dels protagonistes, qui eren, com van arribar-hi, en quines condicions vivien i com va ser possible aquella fuga. La dictadura, primer, i el pacte de silenci de la transició, després, ocultaren aquesta història. És una reflexió sobre la memòria històrica i l’amnèsia social.

Concurs de vídeos fets per estudiants d’euskara de Barcelona

Projecció de Kutsidazu Bidea Ixabel

Direcció: Fernando Bernués, Mireia Gabilondo
Anyo: 2005
Durada: 97 minuts
Gènere: Comèdia
Guió: Carlos Zabala, Nagore Aramburu, Joxean Sagastizabal
Producció: Eneko Olasagasti, Unai Ibarbia
Música: Iñaki Salvador.
Fotografia: Gaizka Bouryeau.
Intérpretació: Mikel Losada, Ainere Tolosa, Mireia Gabilondo, Iñake Irastorza, José Luis Ugartemendia

Sinopsi:
Juan Martín, un jove de San Sebastià, decideix passar l’estiu en una masia perduda en la muntanya per millorar el seu nivell d’euskara. A la masia comprovarà que l’euskara que usen els seus habitants difereix bastant del que ha après a les aules. La família de la masia, la formen el pare, l’àvia i quatre fills.
D’una banda hi ha els problemes lingüístics i de l’altra el desconeixement que té el protagonista de l’entorn rural en què ha desembarcat. La sensual Ixabel, la filla petita de la família, li despertarà sentiments desconeguts fins llavors per ell. Però Ixabel té un company, Anjel Mari, maco i destacat pelotari. El clímax s’assolirà a les festes del poble. Hi veurem un magnífic partit de pilota, apostes, balls i com es van estructurant les relaciones personals, és a dir, qui s’ajunta amb qui.

Projecció d’Atotxa, El Pozo, Sta. Eugenia, 13m Donibane

Realització: Veïns i veïnes de Donibane i Eguzki Bideoak
Any: 2007
Durada: 63 minuts
Gènere: Documental

Sinopsi:

El 13 de març de 2004, dos dies després dels atemptats de Madrid, Angel Barrueta és assassinat per un policia que vivia al costat del seu forn. Després d’aquest assassinat, els veïns i veïnes de Donibane mostraven la seva indignació i rebuig pel que havia succeït. Mentre els mitjans de comunicació intentaven silenciar els fets i deslligar-los del devenir d’aquells dies, en un intent per deslligar l’assassinat dels motius polítics que el provocaren.
d’Atotxa, El Pozo, Sta. Eugenia, 13m Donibane intenta mostrar la repercussió del que succeí durant l’11M i els dies següents a Euskal Herria. El documental és una narració coral composada per diferents veus i experiències, en un intent per narrar la part de la història que s’intentà silenciar.

Sessió contínua

Entre les 17.00 i les 22.00 es projectaran de manera ininterrompuda els diferents documentals de Zinemaldia 07.

Projecció de curts bascos i xerrada amb Koldo Almandoz al voltant de L’actual situació de la cinematografia basca

Koldo Almandoz: Director cinematogràfic donostiarra. Ha desenvolupat la seva vida professional en diferents àmbits: locutor i guionista radiofònic en Euskadi Irratia, cofundador, redactor i actual director de la revista The Balde, realitzador de diferents campanyes de promoció i anuncis de televisió per a Euskadi Irratia, coautor de diferents publicacions (Higuina eder, Ur zitroi komikiak?) i col·laborador habitual en diferents publicacions (Egunkaria, El País, Napartheid, TMEO, Gaztetxulo, Argia). Ha dirigit també alguns documentals en vídeo i nombrosos curtmetratges i ha obtingut diversos premis (“Razielen itzulera”, 1997, “A dar ba kar” 1999, “Amuak”, 2004, etc.) .
Després de la xerrada es projectarà una selecció de curts bascos de les diferents edicions de Kimuak.

Projecció de pel·lícula infantil [euskaraz]

Projecció de Nomadak TX. Presentació i col·loqui amb el director del documental Raúl de la Fuente.

Direcció: Raúl de la Fuente
Codirecció: Pablo Iraburu, Harkaitz Mtnez. de San Vicente, Igor Otxoa
Any: 2006
Durada: 93 minuts
Gènere: Documental - Musical
Producció: Igor Otxoa
Música: Harkaitz Mtnez. de San Vicente
Guió: Raúl de la Fuente, Pablo Iraburu, Harkaitz Mtnez. de San Vicente, Igor Otxoa
Fotografia, so directe i muntatge: Raúl de la Fuente.
Repartiment: Oreka TX (Igor Otxoa y Harkaitz Mtnez. de San Vicente), Mikel Laboa, Bagubahi, Rappai Pootokaren, Ichou Benazza, Batbuyan Butjav, Terje Isungset, Jana Mangi, Garazi Hach, Embarek, Josu Iztueta, Altai Hangai, Jayan Nair, Palani Velu.

Sinopsi:

La txalaparta és uns instrument musical únic. Es toca entre dues persones. La música sorgeix de l’encontre, no pertany a ningú dels dos, sinó al fet de trobar-se i dialogar. Nömadak tx narra la història que parteix del desig formulat per Igor Otxoa i Harkaitz Martínez. Aquests dos músics volen que la txalaparta esdevingui un lloc de trobada no només entre persones sinó també entre cultures molt diferents.
Moguts per aquesta aspiració, viatgen a la Índia, Lapònia, a Mongòlia i al desert del Sahara. No són viatges còmodes. Van en busca d’allò autèntic, del so del que és quotidià, de l’encontre directe. A cavall per Mongòlia, amb tren des de Bombay, travessant el desert d’Argèlia o esquiant en els límits del cercle polar àrtic, la txalaparta sona als escenaris més insospitats.
Sorgeixen llavors les veus dels personatges amb qui Harkaitz i Igor es troben. Des d’un músic mongol a un taxista hindú, d’un cantant sami a una àvia saharaui. La txalaparta esdevé quelcom més que un instrument musical, és una eina de comunicació amb què cadascú formula el seu desig.

ZNMLD06 Webgunea [Euskal Etxea]

webgunea ikusi nahi baduzue klik hemen

ZNMLD06 Egitaraua