Naica

December 1, 2012 · Print This Article

15/12/2012 Dissabte, 20h a l’Euskal Etxea. Concert de Naica [indie-pop] dins del cicle El Rebost. Entrada: Anticipada www.barrabarra.eu 3€ (sòcies i socis gratuït). Taquilla 5€ (sòcies i socis 3€).

Naica van ser dos, els seus inicis mullats pel Hudson i el East River es van traslladar a les afables vores del Bidasoa on es van convertir en un matrimoni, dos germans, un metge i un noi alt amb barba, i encara que sumin sis en veritat són cinc. La seva música ha variat força des dels orígens fins ara. En un format clàssic per a la música electroacústica (bateria, baix, guitarra i piano) reinterpreten i presenten aquestes cançons que sent velles ara semblen noves, composicions que en principi van ser concebudes d’una manera més acústica pensada per a dos.

Naica passeja per diferents paisatges i sonoritats, transitant entre llocs afables i apropant-se a altres que no ho són tant. Naica intenta buscar la seva manera, intenta expressar la seva pròpia veu de forma còmoda que li surt de dins i prefereix no identificar-se amb estils ni buscar autors que la apadrinin, segur que s’assembla a alguna cosa però això no em toca dir-ho al meu i francament tampoc m’interessa massa. A Naica, li costa descriure amb paraules el que en realitat és aire en moviment, així que entenen que la millor manera d’aclarir aquests dubtes és acostar-se a qualsevol concert seu i escoltar amb atenció el que volen explicar .

http://www.vimeo.com/33235838

Naica bi izan ziren Hudson eta East River ibaien inguruan ibilbidea hasi zutenean. Handik gutxira, Bidasoa ibaiaren ertz atseginetara itzultzerakoan, senar-emazte, bi anaia, mediku bat eta mutil altu bizardun bat izatera pasa dira: denera sei batu arren, bost dira benetan. Hastapenetik gaur arte nabarmen aldatu da beraien musika. Hasieran, bikote akustikorako sortu ziren kantu zahar horiek, ber-interpretatu, eta berri gisa ageri dira orain, formatu elektroakustiko klasikoan —bateria, baxua, kitarra eta pianoa—.

Naica paisai eta sonoritate ezberdinetan zehar pasieran dabil, toki atseginetan zehar igaroz, eta ez hain atseginetara ere hurbilduz. Naicak bere modua bilatu nahi du, bere ahots propioa erakutsi, barrutik irtetzen zaion moduan, era erosoan. Estilo finkoetatik eta autore famatuen babesetik ihesi, ziurrenik, zerbaiten antza izango du, baina niri ez dagokit hori esatea, eta, egia esan, ez zait axola ere. Naicari —kontatu didatelako dakit hau— mugimenduan doan aire hori hitzetan deskribatzea kosta egiten zaio. Beraz, zalantza hauek guztiak argitzeko modurik aproposena izango da aurrerantzean eskeniko dituzten edozein kontzertutara hurbiltzea, eta kontatu nahi digutena adi entzutea.

Comments

Escriu un comentari i sí vols posa un gravatar.
Komentario (iruzkin) bat idatzi eta nahi izanez gero gravatar bat jarri.