Bertso afaria

April 28, 2012

12/05/2012 Dissabte, 21h a l’Euskal Etxea. Bertso afaria/Sopar amb bertsolaris. Igor Elorza eta Agin Rezola (gaijartzaile Jone Uria). Cal comprar el tiquet amb antelació: 15 € (socis 12€)

Sopar amenitzat pel bon saber dels bertsolaris, que s’encarregaran d’apropar-nos l’art literari i oral més emblemàtic d’Euskal Herria. Ens acompanyaran els bertsolaris Igor Elorza i Agin Rezola, i els temes els posarà Jone Uria.

Igor Elortza Aranoa (Durango, Bizkaia, 1975) es va llicenciar a Enginyeria Topogràfica però viu de la creació i del bertsolarisme. Un dels creadors d’experiències creatives com el “bertso-trama”, també escriu articles d’opinió a la premsa i ha editat obres de literatura. Ha participat en diversos projectes musicals com 7 eskale o Gu ta gutarrak.

Agin Rezola (Astigarraga 1985). Guanyador de diversos premis en el món del bertsolarisme. És també periodista a Info7 i acaba de guanyar el Premi Argia en l’àmbit radiofònic.

Entrada: www.barrabarra.eu

bertso1


Bertsolariez lagunduriko afaria, Euskal Herriko literatur eta ahozko tradizio esanguratsuenetako batera hurbilduko gaituztenak. Igor Elorza eta Agin Rezola izango ditugu gurean, eta gaijartzaile modura Jone Uria edukiko dugu.

Igor Elortza Aranoa (Durango, 1975) Ingenieritza Topografikoan lizentziatu zen baina sormenetik eta bertsolaritzatik bizi da. “Bertso-trama” moduko ekimen berritzaileen sortzaileetako bat da, prentsan iritzi artikuluak ere idazten dituelarik eta literatur lanak ere argitatu dituelarik. “7 eskale” edo “Gora gu ta gutarrak” moduko proiektu musikaletan parte hartu du.

Agin Rezola (Astigarraga 1985). Bertsolaritza alorrean hainbat sari irabazi ditu. Kazetaria da Info7 irratian, eta irrati alorrean Argia Saria irabazi berri du.

Sarrera: www.barrabarra.eu

Itziar Ziga. Sexual Herria

April 28, 2012

El passat dia 12 d’abril Itziar Ziga va presentar a l’Euskal Etxea de Barcelona el seu llibre “Sexual Herria”. Els que no vau podeu venir podreu trobar aquín un petit fragment de la presentació. Esperem que us agradi!

Pasa den apirilak 12an Itziar Zigak “Sexual Herria” liburua aurkeztu zuen Bartzelonako Euskal Etxean. Etorri ezin izan zenutenok aurkezpenaren zatitxo bat ikusi ahal duzue hemen. Gustukoa izatea espero dugu!

Recta final Literaldia’12 azken txanpa

April 28, 2012

Ja estem arribant a la recta final del Literaldia’12, però no per això tindreu menys oportunitats per gaudir de les millors propostes literàries d’Euskal Herria a Barcelona. Aquesta setmana podreu gaudir d’una taula rodona amb algunes de les millors escriptores basques de l’actualitat: Miren Agur Meabe, Arantxa Urretabizkaia, Mariasun Landa, i conduint la taula rodona, Mª Jose Olaziregi. Una oportunitat per conèixer l’actual panorama basc. A més a més, el dissabte podreu gaudir de l’espectacle de música, imatges i literatura “Haragizkoa”, de la mà d’Edorta Jimenez i Rafa Rueda, entre d’altres. És a dir, les millors propostes, al millor espai per trobar-te: l’Euskal Etxea de Barcelona.

literaldia550

Literaldia’12aren azken txanpan sartu gara baina horregatik ez dituzu euskal literaturaz gozatzeko aukera gutxiago izango. Aste honetan Miren Agur Meabe, Arantxa Urretabizkaia, Mariasun Landa, eta mahaingurua gidatzen Mª Jose Olaziregi izango ditugu gure artean. Gaur egungo euskal idazle garrantzitsuenetako batzuekin solasteko parada ezin hobea! Eta larunbatean, besteak beste, Edorta Jimenez eta Rafa Ruedak parte hartzen duten “Haragizkoa” ikuskizunarekin gozatu ahalko dugu. Hau da, proposamen interesgarrienak, lekurik atseginenean: Euskal Etxean.

Cramond Island

April 28, 2012

10/05/2012 Dijous, 20h a l’Euskal Etxea. Presentació del còmic Cramond Island d’Irkus Zeberio. Gratuït [cas]

Cramond Island és el primer lliurament de la història de Jean Baptiste Baigorri, creat pel virtuós autor basc Irkus M Zeberio.

Presentació de Jean Baptiste Baigorri: poeta, lluitador per la llibertat i superheroi existencial. En el primer lliurament de les èpiques i absurdes aventures de Jean Baptiste, el bard de barba gegantesca es veu embolicat en un món d’intrigues clandestines, enrolat per un grup d’activistes anticapitalistes, que conspiren per deslligar una revolució. El seu objectiu: omplir els caixers automàtics d’Escòcia amb poesia marxista-anarco-pagana!
En aquesta primera aventura d’una sèrie que portarà el nostre heroi per diferents nacions, móns i dimensions, trobem un elenc meravellós i trastornat d’amics i enemics, incloent-hi un matón amb cap de falcó, un monstruós guardaespatlles de cap reduït, un psíquic dement, una membre de la resistència sortida d’una peli de Russ Meyer, i fins a la més estranya versió de Karl Marx, que mai haguem vist.

Irkus M. Zeberio va néixer a Donostia i va venir a Barcelona fa 9 anys. Il·lustrador i artista de còmics, conspira per a un nou ordre. No és un humanoide reptilià.

cramond_island_1_0

Cramond Island Jean Baptiste Baigorri-ren historiaren lehen alea da, Irkus M. Zeberio egile bertutetsuak sortutakoa.

Jean Baptiste Baigorri olerkaria, askatasunaren aldeko borrokalaria eta superheroi existentziala da. Jean Baptisten abentura epiko eta zentzugabeen lehen ale honetan, bizar erraldoiko bardoa intriga klandestinoko mundu batean ikusi ahalko dugu, ekintzaile anti-kapitalistako talde batean sartua iraultza sortzeko konspiratzen. Bere helburua: Eskoziako kutxazain automatikoak poesia marxista-anarco-paganoaz betetzea!

Gure heroia nazio, mundu eta dimentsio desberdinetatik eramango duen seriearen lehen abentura honetan, lagun eta etsai zoro zerrenda zoragarribat aurkituko dugu: hasi buru txikiko bizkartzain batekin, zoro psikiko bat, Russ Meyer-en pelikula batetik irtendako erresistentzia partaide bat, belatz-burudun handiputza, eta bukatu sekula ikusi duzun Karl Marx-en bertsio arraroenarekin.

Irkus M. Zeberio Donostian jaio zen, eta Bartzelonara duela 9 urte etorri zen. Ilustratzaile eta komiki artista honek, orden berri baten alde konspiratzen du. Ez da humanoide narrasti bat.

Haragizkoa

April 21, 2012

05/05/2012. Dissabte, 20h a l’Euskal Etxea. Haragizkoa, espectacle de paraules, música i imatge. Amb Rafa Rueda, Edorta Jimenez, Joseba Barrenetxea i Jaime Nieto. Entrada anticipada 3€ (socis gratuït), taquilla 5€ (socis 3€).

Espectacle que uneix paraula, música i imatge, basat en el llibre de poemes d’Omar Nabarro Haragizko amoreak (Amors de carn). Nou textos on la paraula escrita mostra la seva llengua i on el so complementa les imatges de cada lletra i les seves pròpies. Haragizkoa és un dels projectes més suggeridors de l’any, un treball simbiòtic replet d’emocions, sentiments i mirades cap a un costat i un altre de la vida.

L’expressió Haragizkoa, que es podria traduir en català com “en viu”, tant com “carnal”, resumeix el contingut de l’espectacle al que dóna títol. Sobre l’escenari, en viu, estan els músics Rafa Rueda i Jaime Nieto, al costat de l’escriptor Edorta Jiménez que presenta en carn i os al seu heterònim Omar Nabarro. Al fons de l’escenari, sobre una pantalla, es projecten les imatges creades per Joseba Barrenetxea, donant alè visual a una trobada de dos móns.

Entrades: http://www.barrabarra.eu/events/buy/120

haragizkoa

Ikuskizun osoa eta trinkoa, musika eta hitza zuzenean eta bat egiten dituena, hauxe da funtsean Haragizkoa izenekoa. Hitz bakarra, haragizkoa, eta mundu oso bat. Taula gainean musikari bi, Rafa Rueda eta Jaime Nieto, Omar Nabarro poeta eta Edorta Jimenez idazlearekin. Eta itzal moduan, Joseba Barrenetxea, ikuskizunerako sortu dituen irudi eta bideokin.

Hain zuzen ere, Omar Nabarroren izenaren atzean dagoen haragizkoaren mundua da Haragizkoa ikuskizunaren ardatzetako bat. Haren olerki erotikoak, maitasunezkoak, aldarrikapenezkoak, orotarikoak. Olerkariak hogei urteko isilaldia urratuz, publikoaren aurrera etorri nahi izan du.

Sarrera: http://www.barrabarra.eu/events/buy/120

Utopia basca i escriptura

April 21, 2012

04/05/2012 Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Taula rodona: Utopia basca i escriptura. Amb Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe (moderació a càrrec de Mari Jose Olaziregi | Gratuït [cas]

Les escriptores Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe tractaran diferents aspectes del procés creatiu: des de les influències que reconeixen en els seus treballs fins als temes que han escollit o que s’han vist obligades a tractar, passant per la importància d’escriure en basc i de ser dona.

Mariasun Landa va néixer a Errenteria, País Basc, el 1949. És Llicenciada en Filosofia a París el 1973 i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. El 2003 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Krokodiloa ohe azpian (Un cocodril sota el llit), il·lustrat per Arnal Ballester.

Arantxa Urretabizkaia (Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa, 1947). Sempre ha estat molt lligada a ambients culturals: grup Argia, editorial LUR, etc. Amb la novel·la Zergatik Pampox? (1979) es va convertir en una de les primeres figures de la narrativa basca de la postguerra. Ha treballat també per a premsa, ràdio i televisió. És acadèmica de la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).

Miren Agur Meabe va néixer a Lekeitio, Biscaia, el 1962. Es va diplomar en Magisteri, en l’especialitat de Ciències Socials. També és llicenciada en Filologia Basca. Des de 1990 es dedica a la direcció i gestió editorial dins del grup Giltza-edebé. La seva obra més ambiciosa és el poemari Azalaren kodea (Susa, 2000; El codi de la pell, Bassarai, 2002). Va rebre el premi de la Crítica el 2001. Un any després, l’autora rebia el premi Euskadi en la modalitat de literatura infantil i juvenil per Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001; La casa del penya-segat, Edebé, 2004).

Urretabizkaia

Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaiaeta Miren Agur Meabe euskal idazleak, Mari Jose Olaziregi Etxepare Euskal Institutuko euskararen sustapen eta hedapenerako zuzendariak aurkeztuta sorkuntza-lanari buruz arituko dira: idazketan jasotako eraginez, aukeratutako edo halabeharrez jorratutako gaietaz, euskaraz idazteak eta emakume izateak izan duen garrantziaz…

Mariasun Landa Etxebeste (Errenteria, Gipuzkoa, 1949) Filosofia ikasketak egin zituen Parisen eta Filosofia eta Letra ikasketak Valentziako Unibertsitatean. 2003ko Haur eta Gazte Literaturako Sari Nazionala, Krokodiloa ohe azpian ipuinagatik.

Arantxa Urretabizkaia (Donostia, Gipuzkoa, 1947). Eleberrigintzan jardun izan du batik bat, eta Zergatik panpox da haren lanik ezagunena. Halaber, itzulpenak, argitaletxeetarako lanak, zinemarako gidoiak, egunkarietarako zutabeak (El Diario Vasco) eta irrati (Euskadi Irratia) eta telebistarako (ETB-1) kolaborazioak egin izan ditu. Historiako ikasketak egin zituen Bartzelonan.

Miren Agur Meabe Lekeition jaio zen, 1962an.Irakasle Eskolan ikasi zuen Giza Zientzietan espezializatuz, eta Euskal Filologia egin zuen ondoren. 1990 urteaz geroztik argitalpen zuzendaritzan eta kudeaketan lan egiten du Giltza-Edebé argitaletxean. Bere lanik esanguratsuena Azalaren kodea (Susa, 2000) poemategia da. Azalaren kodea poemategiagatik Kritika saria jaso zuen Meabek, 2001ean. 2002an Haur eta Gazte literaturako Euskadi saria eraman zuen Lekeitiokoak Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001) lanarekin.

Mihiluze (Bocamoll)

April 21, 2012

CANVI DE DIA!! Es farà el 11/05/2012. Divendres, 20h a l’Euskal Etxea. Mihiluze [Bocamoll]. Concurs entre alumnes d’euskera de Barcelona

Mihiluze és un concurs que ha tingut un gran èxit a Euskal Telebista (ara també a TV3 de la mà de Bocamoll). Els concursants, en aquest cas l’alumnat d’euskera de tota Barcelona, hauran de superar unes proves jugant sempre amb aquesta llengua: desxifrar missatges SMS, acabar versos, contestar preguntes… Al final, en aquest divertit concurs, l’equip guanyador és aquell que millor coneix la llengua i la cultura.

mihiluze

Mihiluze programa oinarritzat hartuz. Lehiakideak Bartzelona osoko euskara ikasleak izango dira eta hainbat froga eta joku gainditu beharko dituzte: SMS mezuak deszifratu, bertsoak osatu, galderei erantzun… ‘Amaieran, hizkuntza eta kultura gehien ezagutzen duen taldea da irabazle lehiaketa bizi eta dibertigarri honetan’.

IK, club de lectura

April 21, 2012

02/05/2012. Dimecres, 19.30h a l’Euskal Etxea. IK, club de lectura: Zulo bat uretan, d’Iñigo Aranbarri. Gratuït [cas]

Nova edició del club de lectura, projecte engegat amb la intenció de promoure la literatura basca a Catalunya. Els llibres són obres literàries creades en euskera, però per a què les persones que no saben l’idioma també hi puguin participar, s’utilitzen tant les versions originals com les traduccions. Aritz Galarraga conduirà les sessions.

Primavera de 2003. Mentre el govern de Navarra decideix desallotjar els pobles que quedaran sota les aigües del pantà d’Itoiz, un ancià ingressat en una residència de Pamplona busca ajuda amb angoixa: hi ha un cadàver que és necessari recuperar abans que les aigües inundin el terreny. Imanol Arellano, un periodista apassionat de velles històries serà l’encarregat de narrar en primera persona tot el que s’esdevéal voltant d’aquesta cerca.

Cavant l’aigua (“Zulo bat uretan” Premi Euskadi de Plata 2008) és una novel·la on vencedors i vençuts conviuen sota una arrogància present al llarg de tota la narració. És una novel·la de suspens perquè hi ha una víctima de la postguerra que cal rescatar abans que la sepultin les aigües. És un novel·la d’amor perquè és impossible imaginar els personatges sense que busquin l’altre. Però és sobretot una novel·la que es pregunta què hi ha entre la memòria i l’oblit, una novel·la que planteja una lectura del passat sense deixar de proposar la del present.

inigo

Euskal literatura Katalunian ezagutarazteko antolatutako kluba. Liburuak euskaraz sorturiko literatur lanak izango dira, baina euskaraz ez dakitenek ere parte hartzeko aukera izan dezaten, jatorrizkoak ez ezik itzulpenak ere berdin-berdin erabiliko ditugu. Aritz Galarragak gidatuko ditu saioak.

Itoizko urtegia betetzeko herriak husten ari dira Longidan eta Artzibarren 2003ko udaberrian. Bizidunekin batera kanposantuetako hilak ere atera egin behar ordea. Horretan ari da Maite Andueza antropologo-forentsea, Oscar Iriarte etorkin argentinarraren laguntzaz, bertakoak izan zirenen gorpuzkinak berreskuratzen urak betirako irentsi baino lehen. Iñigo Aranbarriren bigarren nobelak Imanol Arellano du narratzailea, “Historiaren zabortegiak irentsi aurretik” edertasunak zikindutako istorioak biltzea maite duen kazetaria.

Denbora kontra jarri zaion ikerketan murgildua, jakin dituenak idazteko premiak larrituta dauka, lurpean ezkutatuta dagoena azalera ekarri ezean erreportajeko kontakizunak ezin frogatuzkoak bihurtuko baitira urpean. Historia hurbilak akuilaturik, ahanzturaren eta egin beharrekoen artean dabiltza pertsonaiak, egunerokotasunak batetik bestera daramatzan bitartean, oroimenaren eta bizitzen jarraitu beharraren artean moldatzera kondenatuak.

H. Etxeberria, A. Galarraga, B. Sarasola

April 21, 2012

El passat dia 19 vam poder gaudir a l’Euskal Etxea i dintre del Literaldia’12 de la taula rodona protagonitzada per Hasier Etxeberria, Aritz Galarraga i Beñat Sarasola sobre literatura i televisió. A la taula rodona es va parlar del cas del programa Sautrela, dedicat a la literatura i que desprès de molts anys a la televisió pública basca, ha acabat recentment. Vam poder sentir les reflexions de tots tres sobre aquest cas, les possibles raons que han portat a la cadena a prescindir de Sautrela i sobre el paper del mitjà audiovisual sobre la literatura i sobre el paper o espai que hauria de tenir la cultura i la literatura més concretament a la televisió.

En aquest petit video (en castellà) podreu sentir algunes de les opinions i idees que es van reflectir durant la taula rodona:

Pasa den hilak 19an Euskal Etxean eta Literaldiaren barruan Hasier Etxeberria, Aritz Galarraga eta Beñat Sarasolak, telebista eta literatura hizpide hartuta, osatu zuten mahainguruaz gozatu ahal izan genuen. Bertan, Sautrela saio zendu berriaren auziaz hitz egin zen, telebista eta literaturaren arteko harremanaz, kulturak eta bereziki literaturak telebista publikoan eduki beharko lukeen espazioaz, eta baita beste hainbat beste hainbat hausnarketa.

Bideo txiki honetan (gaztelaniaz) mahainguruan entzun ahal izan ziren hainbat iritzi entzun eta ikusi ahalko dituzue.

Sant Jordi i oferta Orhipean

April 21, 2012

Ja ha arribat el dia de Sant Jordi! Un dia ple de llibres i de roses que l’Euskal Etxea vol celebrar amb tots vosaltres amb la seva presència a les Rambles, com cada any! Si us apropeu a la nostra paradeta podreu trobar els llibres més interessants del panorama basc i a més a més podreu gaudir d’una oferta increible!! Un descompte impresionant amb el llibre coeditat per l’Euskal Etxea “Orhipean”, obra de Xamar i traduïda per Ainara Munt. L’obra, de la qual se n’han fet mitja dotzena d’edicions i que ha estat traduïda a diverses llengües, és un treball divulgatiu sobre Euskal Herria i la cultura basca. Orhipean ajuda conèixer el passat d’un poble, però també a entendre el present i el futur d’un país i per, com diu el músic Quimi Portet, tenir una “nova ocasió d’enamorar-se del País Basc i de la seva gent”.

L’Euskal Etxea de Barcelona no només ha participat de l’edició de l’obra, també vol que el públic català la faci seva i, en aquest sentit, ha llençat una oferta per Sant Jordi, la possibilitat d’adquirir el llibre a un preu especial per a aquesta diada: només 18 euros (el preu de venda de l’obra és de 26 euros) i de 15 euros en cas de ser soci o sòcia de l’Euskal Etxea. Orhipean es podrà comprar tant a la parada de les Rambles de l’entitat com a la seu d’aquesta.

A més a més de tot això l’escriptor d’Orhipean, Xamar, i l’autora de Sexual Herria, Itziar Ziga, hi seràn a la nostra parada per xerrar amb vosaltres i signar llibres! Animeu-vos i gaudiu d’un Sant Jordi molt especial! Aprofiteu aquesta oferta única!

Orhi-cat-còpia

Següent Pàgina »