Amerikanuak

El proper dia 23 de febrer, dimecres, a les 20h, projecció del documental “Amerikanuak” i posterior col·loqui amb el director Nacho Reig i els productors Lorea Uresberueta i Gorka Bilbao. Gratuït. Amerikanuak explica la història de diversos immigrants bascos en Elko, Nevada (EUA). Bàsicament tracta sobre la nostàlgia, sobre la lluita per una vida decent en un país aliè i sobre sentir-se part d’una comunitat.

Datorren otsailak 23an, asteazkenarekin, arratsaldeko 20etan, “Amerikanuak” filmaren emanaldia; ondoren, mahaingurua edukiko dugu filmeko zuzendaria den Nacho Reig eta Lorea Uresberueta eta Gorka Bilbao ekoizleekin. Amerikanuak dokumentalak Nevadako (AEB) Elko herrira joandako zenbait immigrante euskaldunen historia kontatuko digu. Funtsean, nostalgiari buruz hitz egingo digu, herrialde arrotz batean bizitza duina eramateko borrokari eta komunitate bateko kide sentitzeari buruz.

amerikanuak (teaser) from Berde Produkzioak on Vimeo.

Izarren Argia

El proper dia 16 de febrer, dimecres, podrem gaudir del film “Izarren Argia-Estrellas que alcanzar”, amb la presència del seu director Mikel Rueda. Aquí podeu veure una entrevista feta a molts dels integrants de l’èquip de la pel·lícula.
Datorren otsailak 16an, asteazkenarekin, “Izarren Argia” filma ikusteko aukera izango dugu Euskal Etxean, bertan izango dugularik Mikel Rueda zuzendaria. Aurrerapen modura, hementxe duzue ikusgai pelikulako partaide askori eginiko elkarrizketa interesgarri bat.

Sorteig entrades_Iñaki Plaza&Jon Garmendia_CANCEL·LAT

Malauradament, ens han comunicat que per motius personals d’un dels músics han hagut d’anul·lar el concert d’ IÑAKI PLAZA i ION GARMENDIA: El sorteig, doncs, queda anul·lat. Us demanem disculpeu les molesties!

Durant aquest mes de febrer s’està desenvolupant a l’Auditori de Barcelona el 6è Festival Internacional de Percussió de Catalunya, on participaran Iñaki Plaza i Jon Garmendia. El proper dia 26 de febrer, a les 21.30h, a la sala 2 Oriol Martorell. Si voleu gaudir del concert tenim 5 entrades dobles per vosaltres. Només cal que ens digueu que voleu anar-hi i quines son les sensacions que us provoca un instrument com la txalaparta. Animeu-vos!!

Otsaila osoan zehar Bartzelonako Auditori-n Kataluniako 6.Perkusio Jaialdia antolatzen ari dira. Bertan hartuko dute parte Jon Garmendia eta Iñaki Plazak datorren hilak 26an, gaueko 21:30etan Oriol Martorell 2. aretoan. Kontzertura joateko 5 sarrera bikoitz zozketatzen ditugu blogean. Idatzi komentario bat joan nahi duzuela esanez eta txalapartak eragiten dizuen sentsazioa deskribatuz. Animatu!

Kimuak

El proper dia 19 de febrer, dissabte, a les 20h al Passeig del Born,gratuït, projecció dels millors curtmetratges bascos: “Kimuak” ofereix les noves apostes del curtmetratge produïdes a Euskadi. Any a any es presenta amb aquestes llavors (kimuak en basc) selectes que constitueixen els millor de la labor que desenvolupen els nous creadors en el camp del curt al nostre país, un
mitjà d’expressió viu i puixant. El Departament de Cultura del Govern
Basc, a través del programa Kimuak vol fomentar, a casa i a tot el món, la difusió dels curtmetratges produïts a Euskadi.

Datorren otsailak 19an, ostiralarekin, Kimuak euskal film laburren emanaldia izango da Passeig del Bornen, arratsaldeko 20etatik aurrera eta doan. KIMUAK programa ospetsua izanagatik ere, eta jaialdi, telebista, banatzaile eta erosle asko zain eduki dituen arren, oraindik erronka askori dago aurre egin beharrean. Lehena, Euskadin eta kanpoan duen presentziari eustea, eta presentzia hori handitzea. Horretarako, eta, film laburren multzo berria ezagutu nahi duten pertsona guztien eskura jartzeko, beharrezkoa da eguneroko lan umila, etengabea eta handia. Hemen daude. Orain, istorio labur horien txanda da: http://www.kimuak.com

Prohibido recordar-Debekatuta dago oroitzea

El proper día 11 de febrer acaba el cicle Ez Ahaztu-No Oblidem, amb la projecció del documental “Prohibido recordar-Debekatuta dago oroitzea”, de Txaber Larreategi i Josu Martinez. Aqui us deixem una entrevista que van fer per al diari Diagonal.

Datorren hilak 11, ostiralarekin, Ez Ahaztu-No Oblidem zikloa amaituko da, Txaber Larreategi eta Josu Martinezek zuzenduriko “Prohibido recordar-Debekatuta dago oroitzea” filmaren emanaldiarekin. Diagonal aldizkarirako eginiko elkarrizketa bat duzue hemen irakurgai:

En el festival(de San Sebastian) se han visto varias películas sobre memoria histórica, ¿quizás pasada la moda hay una postura más seria desde el cine por recuperar lo que sucedió?
Josu Martínez: Puede que cuantitativamente haya más películas, y que haya sido una apuesta del festival, pero la cuestión es qué cuentan esas historias y si hacen memoria histórica atando el pasado con lo que sucede hoy en día. El problema de la memoria histórica va unido al régimen que tiene hoy España. Si se hablara realmente de la Guerra Civil lo primero que habría que hacer es plantearse la legitimidad del sistema de la monarquía parlamentaria.

Txaber Larreategi: Nosotros no queríamos contar simplemente lo que pasó en la cárcel de Saturrarán, no queríamos decir “pobrecitas, qué mal lo pasaron”, por eso la película se titula Prohibido Recordar: estas mujeres fueron acalladas por segunda vez en la Transición, y desde entonces han pasado más tiempo en silencio que en la dictadura.

¿Creéis que se pueden abrir nuevos debates a través de vuestro cine?
T.L: Entre nuestras motivaciones para hacer Sagarren Den bora está el querer contrarrestar la idea que se da sobre los militantes vascos, de ETA y no de ETA, que salen en los medios de comunicación, y por eso enfocamos esta película, igual que anteriormente Itsasoaren Alaba desde un punto de vista personal; nos centramos en las personas, que son personas con sentimientos como todas las demás. Sin embargo, nuestra asignatura pendiente es abrir el documental a otro público, llegar no sólo a quienes les toca de cerca esa realidad, sino a quienes les llegan las noticias a través de los medios de comunicación.

Vuestra anterior película, Itsasoaren Alaba, se ha proyectado en muchos lugares diferentes…
J.M: Hemos intentado moverla, la ha visto bastante gente, y te da alegría cuando alguien te discute después de la proyección, porque quizás has aportado algo que no se conocía. Pero es muy difícil romper con ese muro. La película no sé si es un arma cargada de futuro, quizás es un tirachinas. Hay momentos en que tienes la sensación de estar llegando a más gente, como cuando se estrena en el Festival, pero al presentar otro tema de memoria histórica, más vinculado con la Guerra Civil como es Prohibido recordar, te das cuenta de que todo coge una dimensión más grande, porque el consenso que genera es mucho mayor. Al estrenar esta última nos llamaban para entrevistas, y les comentábamos que teníamos otra película en el festival, pero ésa no la consideraban de memoria histórica, mientras nosotros creemos que no hace falta que pasen 70 años para tener que recordar. Te das cuenta de lo que podría ser Sagarren Denbora si no estuviera la situación como está y si los medios de comunicación quisieran dar una visión general e imparcial del panorama cinematográfico.

¿Estos documentales sirven de algún modo como ‘curación’ para personas que han vivido o están viviendo un conflicto?
J.M: Itsasoaren Alaba ha servido claramente. Haize [Goikoetxea] así lo planteaba desde el principio, a ella le ha ayudado. T.L: Una de esas mujeres expresa en Prohibido recordar que no tuvo la oportunidad de reconocer a su madre, de darle un beso, y eso se le quedó marcado. No iba a venir a la proyección, pero nos dijo que sería otra espina incurable si no venía. Yo creo que sí sirve como terapia.

¿Consideráis que materiales como éstos son fundamentales para que el conflicto pueda tener una buena resolución?
T.L: Sí, porque si se trata de entendernos entre nosotros, el primer paso es conocernos. El problema es que hoy en día sólo se habla de un parte del conflicto. Creo que hay que enseñar la otra parte, hay que conocerse, porque si no, no es posible llegar a un entendimiento.

Font / Iturria: http://www.diagonalperiodico.net/No-hacen-falta-que-pasen-70-anos.html

PROHIBIDO RECORDAR. LA CARCEL DE SATURRARAN. from MOZTU FILMAK on Vimeo.

Sagarren denbora_Oharra/Avis

El proper dia 18 de febrer projecció dintre del Zinemaldia de la pel·lícula “Sagarren denbora”, amb la presència dels directors Josu Martinez i Txaber Larreategi****

*****Per un canvi d’última hora aliè a l’organització, els directors Josu Martinez i Txaber Larreategi no podran asistir al col·loqui posterior. Preguem disculpeu les molesties. Antolatzaileen borondatetik at dagoen azken orduko aldaketa bategatik Josu Martinez eta Txaber Larreategi zuzendariek ezin izango dute mahaingurura etorri. Barka itzazue eragozpenak.

A les 20h i gratuït. Kristiane Etxaluz, suletina, i Alfonso Etxegarai, biscaí, no són una parella comuna. Compromesos des de joves amb l’independentisme basc, estan condemnats a viure el seu amor a 7.000 Km. de distància, ja que des de fa anys Alfonso viu deportat en una petita illa africana. No obstant això, malgrat el desterrament, les seves mirades segueixen sempre al país del Bidasoa i els seus cors en el temps de les pomes; un temps de les pomes que encara està per arribar.
Després de cursar estudis audiovisuals en la UPV i en Sant Antonio dels Banys (Cuba), Josu Martínez ha treballat com a guionista i actor en ETB, i col•labora amb Euskadi Irratia. Ha dirigit el documental Itsasoaren alaba i, juntament amb Txaber Larreategi, ha co-dirigit el curtmetratge Looking for Mister X. Txaber Larreategi (Sant Sebastià, 1986) va estudiar Comunicació Audiovisual en la UPV. Després de muntar el documental Itsasoaren alaba, dirigit per Josu Martínez, ha co-dirigit amb aquest els documentals Sagarren denbora i Prohibit recordar.

Datorren otsailak 18an, ostiralarekin, Sagarren denbora filmaren proiekzioa, Josu MArtinez eta Txaber Larreategi zuzendariak bertan izango ditugularik. Arratsaldeko 20eta, doan. Kristiane Etxaluz zuberotarra eta Alfonso Etxegarai bizkaitarra ez dira bikote arrunta. Gaztetatik euskal independentismoarekiko konpromisoa izan dute, eta beren maitasuna 7.000 km-ko distantziarekin bizi behar izan dute ondorioz, Alfonso Afrikako irla txiki batean erbesteratuta baitago. Nolanahi ere, erbestea gorabehera, beren begiradak Bidasoako herrialdean jarrita dituzte, eta beren bihotzak sagarren denboran; oraindik iristear dagoen sagarren denboran.
EHUn eta San Antonio de los Bañosen (Kuba) ikus-entzunezko ikasketak egin ostean, Josu Martínezek gidoilari eta aktore gisa egin du lan ETBn, eta Euskadi Irratiarekin lankidetzak egiten ditu. Itsasoaren alaba dokumentala zuzendu du eta, Txaber Larreategirekin batera, Looking for Mister X film laburraren zuzendarikide izan da. Txaber Larreategik (Donostia, 1986) Ikus-entzunezkoen komunikazioa ikasi zuen EHUn. Josu Martínezek zuzenduriko Itsasoaren alaba dokumentala muntatu ondoren, azken honekin batera zuzendu ditu Sagarren denbora eta Debekatuta dago oroitzea dokumentalak.

Sagarren Denbora filmaren inguruan from Kazkarot on Vimeo.

Izarren Argia/Estrellas que alcanzar

El proper dia 16 de febrer, dimecres, a les 20h, comença una nova edició del Zinemaldia, festival de cinema basc, amb la projecció de la pel·lícula “Izarren Argia/Estrellas que alcanzar” i posterior col·loqui amb el productor Eduardo Barinaga. Gratuït.

1938. Victoria, vídua d’un republicà, ingressa a la presó de Saturrarán juntament amb la seva germana i el seu fill. En aquesta presó de dones, custodiada per les monges mercedàries, es va viure un dels capítols més foscos de la guerra civil espanyola. I Victoria ho va viure en les seves pròpies carns.
La Pantera Blanca, directora del centre, instigada per les teories del Doctor Vallejo, arrabassarà de les mans als fills de les preses, posant per bandera el bé d’Espanya”.
Victoria, desesperada per la pèrdua del seu fill, s’enfrontarà a la Pantera Blanca juntament amb les altres recluses, sofrirà els seus càstigs i humiliacions, tractarà de fugir i, finalment, aprendrà a sobreviure amb l’esperança de retrobar-se amb el seu fill.
I és que quan tot està perdut, l’esperança és l’única cosa que pot salvar-te.

Datorren otsailak 16, asteazkenarekin, Zinemaldia jaialdiari hasiera emango zaio “Izarren argia” filmaren proiekzio eta ondorengo mahainguruarekin, horretarako filmeko ekoizle den Eduardo Barinaga izango dugularik gure artean. Arratsaldeko 20etan eta doan. 1938ean Saturrarango emakumeen kartzela Espainiako Gerra Zibilean jazotako ankerkeriarik basatiena¬ren lekuko izan zen.
Victoria, errepublikar baten alarguna, ahizpa eta se¬mearekin batera sartuko dute kartzelara. Gertutik ezagutuko du Gerra Zibilaren atalik ilunena. Victoria eta gainerako emakume presoak erregimen frankistak ezarritako zentzugabekeriaren lekuko zuzenak izango dira.
Saturrarango emakumeen kartzela mesedetako mo¬jen ardurapean dago. “Pantera Zuria” da espetxeko zuzendaria eta Vallejo doktorearen teoriak jarraituz, preso dauden emakumeei haurrak kenduko dizkie erregimenaren aldeko familien esku uzteko, “Espainiaren onerako” dela argudiatuz, eta emakume pre¬soen bizitza amesgaizto bihurtuz.
Gosez hildakoak, bortxaketak, irainak eta tratu txarrak…Saturraran ejerzito frankistako soldaduen burdel partikularra izango da. Horixe aurkituko du Victoriak kart¬zelan.
Semearen galerak eta etsipenak bultzatuta, Victoriak aurre egingo dio “Pantera Zuriari” gainerako presoekin batera. Zigorrak eta irainak jasango ditu, ihes egiten saiatuko da, baina azkenean egoera horretan bizitzen ikasiko du, semea berreskuratuko duen itxaropenaz.
Izan ere, guztia galdu dugunean, itxaropenak soilik salba gaitzake.

Izarren argia / Estrellas que alcanzar “Trailer” from Mikel Rueda on Vimeo.

Prohibido recordar.La carcel de Saturraran

El proper divendres dia 11 de febrer, a les 20h, projecció de la pel·lícula documental “Prohibido recordar. La carcel de Saturraran” dintre del cicle Ez Ahaztu/No Oblidem. Gratuït. Sinopsi: han passat molts anys des que en 1944 es tanqués la presó de dones de Saturrarán. Gràcies a la gent que està treballant en la recuperació de la memòria històrica, a poc a poc es van aclarint molts punts negres de la Guerra Civil. Encara així, el silenci segueix regnant. Encara són molts els oblidats i queda molt per recordar…

Datorren otsailak 11, ostirala, arratsaldeko 20etan, “Debekatuta dago oroitzea. Saturrarango kartzela” dokumentala eskainiko dugu, doan, Ez Ahaztu-No Oblidem zikloaren barnean. Laburpena: Urte asko igaro dira 1944an Saturrarango emakumeen kartzela itxi zutenetik. Memoria historikoa berreskuratzeko lan egiten ari den jendeari esker, pixkanaka, argitzen ari dira Gerra Zibileko puntu ilun asko. Hala ere, isiltasuna da nagusi oraindik. Artean, ahantzitako jende asko dago eta gauza ugari gogoratzeko…

PROHIBIDO RECORDAR. LA CARCEL DE SATURRARAN. from MOZTU FILMAK on Vimeo.

Zinemaldia’11

Arriba la VI edició del festival de cinema basc a Barcelona, el Zinemaldia. Enguany i per primera vegada totes les projeccions seran produccions basques i vindran acompanyades de col•loquis amb els i les autores, ja que a gairebé totes les sessions assistirà algun membre del projecte (directors, actors, productors…). Totes les sessions seran en VOS i gratuïtes. Com cada any podrem gaudir d’un esdeveniment que va camí de convertir-se en un clàssic al Passeig del Born: estem parlant de la projecció dels millors curts bascos, Kimuak. Així també podrem gaudir de les últimes novetats cinematogràfiques, algunes molt conegudes i que han tingut molt d’èxit, com ara Izarren Argia/Estrellas que alcanzar de Mikel Rueda, o 80 egunean, de J. Garaño i J.M.Goenaga; però també podrem gaudir de pel•lícules que han estat estrenades fa molt poc, com la pel•lícula fantàstica Mystical (amb l’actor Iban Garate) i Ori, filmada a Georgia. I no podem oblidar-nos de documentals com Amerikanuak o Sagarren denbora, que narren la necessitat o obligatorietat de diversa gent de viure i conviure fora del seu país, i l’interessant documental Ttaup-ttaup, una oportunitat única de conèixer aquest treball a Barcelona. En total, 8 sessions més el clàssic concurs de curtmetratges en euskara feta pels alumnes d’euskara, amb una gala plena de glamour i bon humor! Vine i gaudeix del Zinemaldia’11!! Us podeu descarregar el dossier aquí.

Heldu da VI. Zinemaldia, euskal zinemaren jaialdia Bartzelonan. Aürten eta lehendabiziko aldiz, emanaldi guztiak euskal ekoizpenak izango dira; era berean, emanaldia ia guztietan mahaingurua izango dugu proiektuko arduradun edo partaide ezberdinekin: zuzendariak, aktoreak, ekoizleak… Saio guztiak JBA-n izango dira eta doakoak. Urtero bezala euskal laburmetraia onenen emanaldia izango dugu Passeig del Born-en, Kimuak. Aurtengo jaialdian arrakasta handia izan duten film berrienak, Mikel Ruedaren Izarren Argia edo J-Garaño eta J.M. Goenagaren 80 egunean bezalakoak, azken hilabeteetako film ez hain ezagun eta berritzaile batzuekin ikusi ahal izango ditugu. Honen adibide dugu Mystical, oso modu berritzailean filmatua izan dena eta Iban Garate duena protagonistatzat; edo Ori, Georgia filmatutako euskal ekoizpena. Eta ezin ahaztu, arrazoi ezberdinengatik euren herrialdeetatik urrun bizitzera behartuak izan direnei buruz diharduten Amerikanuak edo Sagarren denbora; edota Ttaup-ttaup, arrauna barru-barrutik ezagutzeko aukera paregabea. Orotara 8 emanaldia, euskara ikasleen lehiaketa ahaztu gabe, glamour eta umore onez beteriko gala batekin ospatuko dena. Dossierra hemen ikus dezakezue.

« Pàgina Anterior