Entrevista a Ayala

El proper dia 12 de febrer, podrem gaudir a l’Euskal Etxea de Barcelona del concert d’Ayala. Hem entrevistat al Roger, i aquestes son les seves respostes:

1. Qui/Què és “Ayala”
Tècnicament Ayala és el cognom que el meu avi li va passar a ma mare i la mare a mi. Musicalment és una banda de pop rock de St. Andreu formada per 4 músics increíbles i un servidor. Aproximadament fa uns 4 anys que anem plegats i entre les nostres prioritats estan les de fer bones cançons, fer bons directes i sobretot i per damunt de tot ser bones persones.

2. “La historia de mi máquina de escribir”, ”Cuando seas padre comerás huevos”, son els teus anteriors treballs i ara fa uns mesos has publicat el teu primer treball de larga duració: “Si no lo creo, no lo veo”. Com ho definiries o quin tipus de música es trobarà la gent que vingui al concert?

Els Ayala tenim bastants formats pels directes, és a dir, la formació original és de 5 músics però darrerament hem estat fent molts concert amb formacions més petites, trios, duos… A l´Euskal Etxea, en aquesta primera actuació tocarem en un format petit de dúo o trio. Farem les cançons d´una manera més directe. Acompanyarem els textos d´una guitarra i un piano…i un txacolí.
A mi m´agrada molt poder fer concerts on es puguin reproduir tots els arrengaments que es poden gravar en un disc però el cert és que cada vegada més, tinc la sensació de què és en aquests concerts “petits” on es fa més justícia a tota la feina que intentem fer amb els textos, amb la part més poètica i menys musical de les cançons.

3. De cara al futur…que vols ser quan siguis gran?

De gran vull ser Basc… ja que de jove no he pogut…
Més enllà d´aquesta il.lusió no m´importaria poder-me seguir dedicant a la docència, que és la meva feina actual, i gravar un disc cada dos o tres anys acompanyat de la mateixa banda i fer una gira de 20 concerts per ensenyar les cançons a un públic format en un 60% per amics. També m´agradaria ser bona persona, ser capaç de no acumular massa rancúnia si tot això no passa.

4. Comenta aquestes preguntes relacionades amb les lletres de les teves cançons:
4.1 (…)intentando ser honesto, maestro, mejorando lo pasado, el presente no nos sorprendió y el futuro no era esto (…)(“y lo que nos queda”)

Els Ayala tenim dues grans temàtiques en els nostres textos, segurament corresponen a les dues coses que més ens fan emocionar: per un costat la relació amb les persones que ens estimem i per l´altre, la nostra relació amb la música. Aquesta cançó preten ser un exercici de coherència amb això últim, un recordatori de què el més important de la música és precisament això, la música. Es tracta de recordar-nos que l´èxit ens va arribar el dia en que la primera persona ens va dir que s´havia emocionat amb una de les nostres cançons. Aquest és l´autèntic triomf, mirar de fer-ho cada vegada més semblant a allò que ens agradaria fer. Doncs bé, per explicar això, la cançó adopta un format de carta a qualsevol de tots aquells músics (maestros) als que respectem i ens fan emocionar, per això vam decidir que el seu títol seria “…y lo que nos queda”.

4.2 (…)Recuérdame de donde vengo cuando no comparto lo que tengo(…)(“El cantante elegante”)

“El cantante elegante” és la primera cançó del disc. És tradició que en tots els treballs que hem fet fins ara el primer tema sigui una espècie de resum de quina és la situació en que es troba la banda en aquell moment. Això era “Polifónico” i això va ser “Credenciales”, les cançons amb que vam començar els nostres dos ep´s anteriors. “El cantante elegante”, i aquesta frase en concret, son el nostre exercici d´humiltat. Com deia el poeta, i ara  l’entrenador de futbol, “…tot està per fer i tot és possible”, doncs bé, “el cantante elegante” és una mica això, “tot està per fer” així que el que toca és posar-se a currar.

4.3  (..)El día que nos presentaron olvidaron darnos instrucciones(…)(“I más D”)

ImásD és segurament una de les cançons de temàtica més comuna que tenim: noi i noia es coneixen però no s’entenen. En realitat és una cançó sobre la comunicació, defectuosa en aquest cas, i l´element poètic resideix en aplicar conceptes científics a l’àmbit domèstic. És d’aquesta manera com s’acaba demanant al govern inversió en I+D per poder entendre la teva parella, és d´aquesta manera com les personalitats es converteixen en manuals d’instruccions. Ciència Vs Fe. Què són les relacions de parella? Una qüestió científica? o dogma de fe?

5. A continuació i per acabar respon només amb una paraula (o dues…):
5.1 Un racó de Barcelona:
Carrer Coroleu
5.2 Un racó d’Euskal Herria:
Mari Kalea. Donosti.
5.3 Un instrument musical que t’agradaria tocar:
El piano
5.4 Un menjar:
Amanida de rúcula amb mozzarella fresca, tomàquet i    mòdena
5.5 Una beguda:
Ron amb cola light
5.5 Una pel•lícula:
“Hight fidelity” de Stefen Frears
5.6 Un llibre:
“Qué te follen Nostradamus” de Roger Wolfe
5.7 Un adjectiu per calificar-te
Normal